(Catalunya, segle XVII)
Jurista. Era assessor de la Capitania General del Principat.
Comentà l’obra del seu col·lega Joan Pau Xetmar.
És autor de Discursos jurídicos sobre presas de armadores y bienes de enemigos naufragados y sobre saca de caballos, según las constituciones de Cataluña.
(Catalunya, segle XIX – 1868)
Actor. Formà part del repartiment de l’estrena de La Verge de les Mercès (1856), l’obra de Manuel Angelon que obrí al teatre català renaixentista un camí ambiciós.
Les seves actuacions foren molt aplaudides.
Fou el pare de l’actriu Anna Monner i Bassas.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Gramàtic i pedagog. Fou oficial de la marina mercant. Dirigí el Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar (Maresme).
Publicà diverses obres docents, com les titulades Regles pràctiques d’escriptura catalana, Breu compendi de la història de Catalunya, Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo, Promptuari ortogràfic català i Guia pràctica per a escriure en català.
Fou el pare d’Enric Monjo i Garriga.
(Catalunya, segle XIX)
Impressor. El 1825 establí a Barcelona el primer taller dedicat exclusivament a treballs de litografia. Funcionava a l’edifici de la casa Padellàs, aleshores al carrer de Mercaders.
Després es traslladà a la Riera de Sant Joan, on treballava en unió del seu fill o parent, Josep Monfort.
(Catalunya ?, segle XVIII – segle XIX)
Polític. Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII de Borbó, fou nomenat (1832) ministre de la guerra.
Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest (1833), i traslladat amb el mateix càrrec a les Balears.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Probable germà de Berenguer. Fou servidor destacat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
El 1157-60 figura algunes vegades entre els consellers comtals. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer per al primer emprèstit que aquest rebé del banquer de Montpeller Guillem Leteric.
Estigué destinat algun temps a Provença en funcions d’intendent i informador del comte barceloní.
Potser fou fill seu Bernat de Monells (Catalunya, segle XII) Cavaller. Amb el seu pare sortí fiador de Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’emprèstit del 1160.
(Catalunya, segle XVIII – Sevilla ?, Andalusia, segle XIX)
Prelat. El 1804 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, succeint a Francesc Armanyà.
La seva prelatura resultà accidentada, a causa de la guerra del Francès.
El 1816 passà a regir la seu de Sevilla, i fou succeït a Tarragona per Antoni Bergosa.
(Catalunya, segle XIX)
Actor. S’especialitzà en papers còmics i en la interpretació de les principals sarsueles catalanes estrenades per la companyia del Tívoli de Barcelona pels anys 1870-75.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.
El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.
Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.
Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona.
Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell… (1780) i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 