Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Constança -comtessa Pallars Sobirà, s XI-

(Catalunya, segle XI – 1049)

Primera muller del comte Artau I Miró de Pallars Sobirà.

Company, Francesc

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Compositor. Se n’han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat.

Coma, Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.

És autor de diversos escrits jurídics.

Centelles, Ramon de -varis-

Ramon de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).

Ramon de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 

Cellés, Onofre Pau

(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona.

Intervingué a la compilació de les Constitucions de Catalunya.

Caupena -llinatge-

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic fou Aliot (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:

Antoni (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV)  Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:

Aliot (II) de Caupena  (Grècia, 1418 – 1440)  Tingué un fill il·legítim:

Antoni (II) de Caupena  (Grècia, segle XV – 1451)  Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:

Arnau Guillem de Caupena  (Grècia, segle XV – 1460)  Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:

Aliot (III) de Caupena  (Grècia, segle XV)  Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.

Castro, Joan de

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Prengué les armes per Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest contra la Generalitat catalana.

El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d’un temps de setge, hagué de capitular.

Castellà i Mariné, Josep

(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)

Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.

Casadevall, Francesc X.

(Catalunya, segle XIX – 1901)

Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.

Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.

Carreras, Joan

(Catalunya, segle XIX)

Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.

Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.