(Catalunya, segle XI – 1049)
Primera muller del comte Artau I Miró de Pallars Sobirà.
(Catalunya, segle XI – 1049)
Primera muller del comte Artau I Miró de Pallars Sobirà.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Compositor. Se n’han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat.
(Catalunya, segle XVIII)
Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.
És autor de diversos escrits jurídics.
Ramon de Centelles (Catalunya, segle XII) Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).
Ramon de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona.
Intervingué a la compilació de les Constitucions de Catalunya.
(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)
Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.
El més antic fou Aliot (I) de Caupena (Grècia, segle XIV – segle XV ) Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:
Antoni (I) de Caupena (Grècia, segle XIV – segle XV) Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:
Aliot (II) de Caupena (Grècia, 1418 – 1440) Tingué un fill il·legítim:
Antoni (II) de Caupena (Grècia, segle XV – 1451) Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:
Arnau Guillem de Caupena (Grècia, segle XV – 1460) Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:
Aliot (III) de Caupena (Grècia, segle XV) Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Prengué les armes per Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest contra la Generalitat catalana.
El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d’un temps de setge, hagué de capitular.
(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)
Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.
(Catalunya, segle XIX – 1901)
Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.
Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.
(Catalunya, segle XIX)
Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.
Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.