(Catalunya, segle XVII)
Argenter i gravador que treballà a Barcelona.
Macip, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Lloria -varis/es bio-
- Beatriu de Lloria * Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria (dama valenciana del segle XIV).
- Isabel de Lloria (Grècia, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XIV) Filla de Nicolau de Lloria (4). Fou muller de Francesco Ventimiglia, comte de Geraci. Hom ha suposat que, en caure Atenes, se n’anaren a Sicília (1388), puix que hi ha indicis de llur presència a l’illa el 1392.
- Joan de Lloria (Grècia, segle XIV) Noble de la Grècia catalana. Germà i col·laborador del mariscal Roger de Lloria. fou veguer de Tebes (1359) i governà els ducats d’Atenes i de Neopàtria en absència del vicari Gonçal Ximenes d’Arenós. Tingué dos fills: Roger (7) i Nicolau de Lloria (4).
- Nicolau de Lloria (Grècia, segle XIV – després 1381) Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan (3) i germà de Roger (7). Cooperà a l’establiment de la sobirania de Pere III el Cerimoniós sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies. Fou el pare d’Isabel de Lloria (2).
- Perelló de Lloria (Itàlia, segle XIII – Grècia, segle XIV) Possible fill de l’almirall Roger de Lloria. Ha estat dit que eren fills seus Antoni i Roger de Lloria (6).
- Roger de Lloria (Itàlia, segle XIV – Grècia, segle XIV) (dit Il Puntignano) Noble. Era un italià traslladat a Grècia. Potser era fill de Perelló de Lloria (5) i germà d’Antoni de Lloria. Pere III el Cerimoniós li féu recuperar (1381) unes propietats a Tebes que la Companyia Navarresa li havia pres.
- Roger de Lloria (Grècia, segle XIV – després 1381) Senyor de la Grècia catalana. Fill de Joan de Lloria (3), nebot del mariscal Roger de Lloria i germà de Nicolau (4).
- Saurina de Lloria (Catalunya, segle XIV) Dama. Probablement néta de l’almirall Roger de Lloria. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç.
Joel Falaquera, Natan ben
(Catalunya, segle XII)
Metge hebreu. És autor de l’obra filosòfico-mèdica Tsuri ha-Guf.
Joan, -varis bio-
Antoni Joan (País Valencià, segle XV) Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.
Antoni Joan (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652) Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.
Francesc Joan (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI) Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.
Joaquim Joan (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII) Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.
Miquel Joan (País Valencià, segle XVI) Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.
Pere Joan (Catalunya, segle XV) Brodador. Era establert a Barcelona.
Joan d’Aragó i de Luna
(Catalunya, segle XIV)
Fill de l’infant Martí (el futur rei Martí I l’Humà) i de Maria de Luna.
Morí de poca edat.
Jesús Maria, Josep de
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare carmelità. Fou provincial de l’orde. Publicà algunes obres teològiques i històriques.
Destacà com a bon orador i per la seva actitud molt fidel a la política catalana de l’època.
Jesús -varis bio-
Joan de Jesús (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.
Marc Jesús * Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).
Ramon de Jesús (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.
Jaume -varis bio-
Domènec Jaume (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV) Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.
Joan Jaume (Catalunya, segle XIV) Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.
Lluís Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775) Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.
Onofre Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815) Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.
Jaume d’Aragó i de Luna
(Catalunya, segle XIV)
Fill de l’infant Martí, el futur rei Martí I l’Humà, i de Maria de Luna. Morí de poca edat.
Jaume d’Aragó i d’Armanyac
(Catalunya, 23 juny 1374 – 22 agost 1374)
Fill primogènit de Joan I el Caçador i de la seva primera muller, Mata d’Armanyac.
Dades dels Països Catalans 