Poble, a l’antic terme de l’Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de Concabella i de l’església parroquial de Sant Salvador.
A llevant hi ha l’antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.
Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el segle XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Castell roquer en ruïnes, de la vall d’Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort.
El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell I de Barcelona al comte de Besalú, Bernat I Tallaferro.
La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau; el segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.
Poble (395 m alt), al peu de la muntanya de Grialó, a la plana de l’esquerra del Segre, regada pel primer tram del canal d’Urgell.
L’església parroquial és annexa de la de Vilves.
El segle XIII és esmentat el castell de Collfred.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.
És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.
L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).
Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.
(Tarragonès / Alt Camp)
Antic terme, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí. Comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll. El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus.
Al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli de Codony, que persistí fins al segle XIX (al segle XV és esmentat el castell de Codony, a càrrec de castlans), dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí.
Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta (terme del Morell), hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony.
Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (768 m alt), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, Sossís i Sant Martí de Canals.
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja el segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí.
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada.
Hom ha construït una urbanització vora seu.
Poble, a l’esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes.
El segle XIX formà un municipi amb la Goda.
Dades dels Països Catalans 