Poble, dins l’antic terme de la Prenyanosa. Situat a la dreta de la ribera del Sió, davant el cap del municipi.
L’església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d’origen romànic, però molt restaurada; és sufragania de la de Sant Miquel de la Prenyanosa.
Damunt el poble hi ha, aturonades, les restes de l’antic castell de Malgrat, esmentat ja el 1078 dins la marca de Berga, que fou possessió de Santa Maria de Solsona.
Antic castell del comtat d’Urgell, probablement prop de Montsonís.
Ramon Borrell I de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I.
Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d’Àger.
Poble, en procés de despoblament, situat al sector septentrional del terme.
El castell de Malacara, és esmentat ja el segle XI dins la marca de Berga.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Ferran.
(Castellfollit del Boix, Bages)
Poble, al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d’Igualada a Manresa.
L’església parroquial de Sant Andreu és obra de la fi del segle XVIII; hi ha ruïnes de la primitiva església, romànica.
El castell de Maians, documentat el 967, fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages des de la seva fundació.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble, 2 km a l’est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Llordà, del comtat d’Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel coll de Bóixols.
Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní, de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada.
L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.
Poble (788 m alt), situat al sector est del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m alt), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial (Sant Serni) és prop de les restes de l’antic castell de la Llena, adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l’indret de l’antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut.
Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.
(ant: Llaiés) Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).
L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.
L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.
Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Antic castell (599 m alt), les ruïnes del qual són a l’esquerra del riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, a la vall d’Hostoles.
Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú. Passà a la família Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí. Durant la guerra contra Joan II, fou fortificat pels remences que l’ocupaven el 1463; el 1471 fou incorporat a la corona.
Joan II el Sense Fe concedí el 1474 el vescomtat d’Hostoles, amb la possessió del castell, però el 1488 aquest tornà a la corona.
La senyoria del castell era des de mitjan segle XVI al XVIII dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, però la vall d’Hostoles formava el segle XVII una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
Veure> la Guàrdia Lada (poble i castell).
Dades dels Països Catalans 