Arxiu d'etiquetes: castells

Far, castell del

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

(o Castellvell del Far, o de Llinars) Antic castell (401 m alt), a l’est del coll de can Bordoi, que ha estat recentment excavat: n’ha aparegut l’estructura i abundant material arqueològic.

Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona. Passà als vescomtes de Barcelona (1070-1111), als Vastellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament del segle XIV, als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria (1336) i s’hi establiren.

S’ensorrà a causa d’un terratrèmol el 1448.

Fals

(Fonollosa, Bages)

Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.

Conserva les restes de l’antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l’església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885.

Fou centre d’un terme feudal que des del segle XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s’extingí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles.

Modernament el nucli del poble s’ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l’antiga torre de Fals.

Falgons

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol.

Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.

Fàbregues, castell de

(Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)

Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues.

Esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al segle XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.

Espitlles

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Llogaret, situat a poca distància del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu de Foix.

El 974 consta com a possessió de Sant Pere de Rodes, dins el terme del castell d’Olèrdola.

Fins a mitjan segle XIX es conservà una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles.

Escaules, les

(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)

Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.

L’església parroquial, dedicada a Sant Martí de les Escaules, és esmentada el 1002; l’actual edifici és romànic (segle XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall.

Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops.

El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d’indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.

Eroles

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.

Fou centre de la baronia d’Eroles. L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404.

Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca.

Erillcastell

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.

Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.

El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.

Enviny

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.154 m alt), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit.

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació; es destaca l’important casal d’Aiters.

Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc.

El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087.

Fou municipi fins l’any 1970; dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén, Olp, el Pujal, Montardit, Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny.

Entransaigoes

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Antic castell de la vila d’Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties.

Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l’homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d’armes.