Arxiu d'etiquetes: castells

Castellnou de Sogorb (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014)

(o Castellnou, cast: Castellnovo, pop: Castelnó) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del segle XIX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Reis, neoclàssica.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfabib (Racó)

14 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014)

(cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l’Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada.

Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l’oferta econòmica del municipi; el regadiu i l’apicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Terol

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Castellfabib, islàmic; l’església parroquial dels Àngels, destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent de San Guillermo (segle XIII).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, Mas de Jacinto i Tóveda.

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Castells (Marina Alta)

9 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.

Castalla (Alcoià)

29 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014)

Situat a la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l’Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l’agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l’olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l’emigració.

La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l’antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l’actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l’església de l’antic convent de mínims és del segle XVIII; la casa de la vila és del 1664.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alfàs, Sarganella, Fontes, Ventisclar, l’Espartosa, el Xarrell, el Campello, Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra.

El 1364 Pere III el Cerimoniós creà la baronia de Castalla.

Enllaç web: Ajuntament

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Cànoes (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,55 km2, 71 m alt, 4.875 hab (2012)

(fr: Canohès) Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l’elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres), també hi ha arbres fruiters i hortalisses. La ramaderia ovina aprofita els herbatges de la depressió. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Perpinyà.

La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà.

El poble, que fou construït prop d’un estany, dessecat ja a l’edat mitjana, es troba al voltant de l’antic castell de Santa Llúcia i de l’església parroquial, d’estil romànic.

Balaguer, castell de -Conflent-

2 Respostes

(Fontpedrosa, Conflent)

Antic castell enrunat, situat damunt el poble de Prats de Balaguer, a la dreta de la riera de Balaguer.

El gran portal del castell ha estat traslladat a Prats de Balaguer.

Canet de Rosselló (Rosselló)

23 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012)

Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del segle XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l’anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de població que a l’estiu fins pot arribar als 70.000 habitants.

La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l’entorn de l’església romànica de Sant Martí; l’actual església parroquial de Sant Jaume és del segle XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins.

Dins el terme hi ha l’antic lloc de Vilarnau.

Des del 1322 fou centre del vescomtat de Canet.