Arxiu d'etiquetes: castells

Cluses, les (Vallespir)

5 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 8,91 km2, 135 m alt, 260 hab (2012)

(o la Clusa) Situat al vessant nord de la serra de l’Albera, a la vall mitjana del Rom, prop del coll del Pertús, al límit amb l’Alt Empordà. Bona part del terreny és cobert de boscs d’alzina surera.

El cap del municipi és el poble de la Clusa d’Amunt, format al voltant de l’antic castell de la Clusa i de l’església parroquial de Sant Nazari, pre-romànica, de planta basilical amb tres absis, i conserva part de la decoració mural.

El castell i l’església s’aixequen sobre les ruïnes d’una de les dues fortificacions de la Clusa, construccions romanes del segle III; l’altra fortificació, de la qual també es conserven les ruïnes, és anomenada el Castell dels Moros, obra de remarcable solidesa que també pot ésser datada el segle III.

Completen el municipi els veïnats de la Clusa del Mig, a la dreta del Rom, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona; i la Clusa d’Avall, a l’esquerra del Rom.

Àrea comercial de Perpinyà.

Clairà (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012)

Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, préssecs, peres i pomes). Àrea comercial de Perpinyà. La població, després d’una tendència a la baixa, s’ha recuperat notablement els darrers anys.

El poble s’agrupa al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L’antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208.

Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar.

Cirat (Alt Millars)

6 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alt Millars (País Valencià): 41,06 km2, 399 m alt, 225 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars. Hi ha algunes hectàrees de boscs i pasturatges i fonts d’aigües medicinals a la zona de la Carrasca.

La base econòmica del municipi és l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, vinya i oliveres). Ramaderia bovina, Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Sogorb. La població, molt afectada per l’emigració, ha disminuït notablement a partir del 1960.

La vila és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat, centre de la baronia i després comtat de Cirat; església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del segle XVII.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Enllaç web: Ajuntament

Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Cervera del Maestre)  Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre.

Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d’altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Vinaròs.

El poble es troba aturonat a l’esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l’antic castell de Cervera; hi destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa.

Catadau (Ribera Alta)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castellnou dels Aspres (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,28 km2, 446 m alt, 350 hab (2012)

(o de Rosselló, fr: Castelnou) Situat a l’extrem nord de la zona muntanyosa dels Aspres, drenat per la riera de Castellnou (afluent, per la dreta, de la Tet), que forma en gran part el límit occidental, i per la Canta-rana, que forma el límit meridional.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya i complementada pel regadiu.

El poble és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell de Castellnou, centre del vescomtat de Castellnou, on hi havia l’església de Sant Pere, de l’antic priorat de Castellnou; l’església parroquial de Santa Maria del Mercadal conserva un notable portal romànic amb ferradures del segle XII; el 1875 fou excessivament restaurat el castell i les muralles que envoltaven la població.

Ha esdevingut un centre turístic molt freqüentat pels artistes plàstics.

Castellnou de Sogorb (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,2 km2, 347 m alt, 991 hab (2014)

(o Castellnou, cast: Castellnovo, pop: Castelnó) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància. El terreny és accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà. El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb conreus de regadiu (blat, patates, hortalisses, blat de moro i arbres fruiters) i de secà (garrofers i oliveres), complementada per una petita indústria de teixits de cotó. Té jaciments de coure, que foren explotats a inicis del segle XIX. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al vessant sud del puig de San Cristóbal, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Reis, neoclàssica.

Enllaç web: Ajuntament

Castellfabib (Racó)

14 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014)

(cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l’Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada.

Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l’oferta econòmica del municipi; el regadiu i l’apicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Terol

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Castellfabib, islàmic; l’església parroquial dels Àngels, destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent de San Guillermo (segle XIII).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, Mas de Jacinto i Tóveda.

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Castells (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.