Arxiu d'etiquetes: castells

Montitxelvo (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.

Enllaç web: Ajuntament

Montferrer (Vallespir)

10 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 21,95 km2, 820 m alt, 191 hab (2012)

Estès des dels contraforts meridionals del massís del Canigó fins al Tec (que forma en part el límit meridional), entre el puig de Coç i les gorges de la Fou. Hi ha bosc, prats i pasturatges.

Els principals conreus són el farratge, els cereals, el blat de moro i els arbres fruiters (pomeres, presseguers i cirerers). Té importància la ramaderia: bovins, ovins i porcins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins.

El poble s’assenta al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer.

Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, els veïnats de la Misèria i el de la Figuera.

Montesa (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)

A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Bellver, castell de -Palma-

22 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca, 1300-14 – )

Castell d’estil gòtic, situat al cim d’un turó que domina la badia de Palma. Començat vers el 1300 per encàrrec de Jaume II de Mallorca, sota la direcció de l’arquitecte Pere Salvà, fou pràcticament acabat el 1311, amb gran unitat d’estil.

Residència d’estiu dels reis de Mallorca, fou pres per Pere III el Cerimoniós el 1343, i el 1349 serví de presó als resistents mallorquins. Joan I el Caçador hi residí alguns mesos, el 1395, fugint de la pesta de Barcelona. Martí I l’Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa el 1408.

Pel juliol de 1521, durant les Germanies, s’hi refugiaren alguns aristòcrates i altres persones contràries al moviment; la multitud, dirigida per Pasqual Rosselló, s’apoderà de la fortalesa i donà mort als defensors, entre ells l’alcaid Pere de Pacs.

Lleugerament modificat al segle XVI. Des del 1717 tingué guarnició militar i esdevingué presó política i militar (Jovellanos hi estigué pres del 1802 al 1808, i el 1817 hi fou afusellat el general liberal Luis Lacy).

Planta original en cercle, flanquejat per tres torres semicirculars i una altra d’aïllada, més gran i circular, unida al conjunt per un arc elevat i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l’Olla. El pati d’armes, molt ampli, també circular, de dos pisos, amb arcs de mig punt la baixa i d’arcs apuntats l’alta. Envoltant la galeria hi ha les dependències; sobresurt la capella, amb reixes i ceràmica mudèjar.

Cedit per l’estat a l’ajuntament (1931), des del 1932 acull el museu municipal d’art i història local, que conté, entre altres peces, la col·lecció de marbres del cardenal Antoni Despuig i bronzes i ceràmiques prehistòrics.

Enllaç web: Castell de Bellver

Bellpuig -Rosselló-

4 Respostes

(Prunet i Bellpuig, Rosselló)

Poble, situat a la carena que separa les valls dels rius Ample i de les Bules, al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m alt, i arruïnat).

Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra, i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós.

Montalbà del Castell (Fenolleda)

2 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,90 km2, 480 m alt, 148 hab (2012)

(fr: Montalba-le-Château) Situat als Aspres, entre el coll de les Colomines i el de Ternera, des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, al límit amb el Rosselló. El terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa, ambdós afluents de la Tet. El relleu és accidentat, amb boscos d’alzines.

L’economia del municipi es limita a la ramaderia (bestiar cabrum) i a la migrada agricultura de secà, el principal conreu del qual és la vinya, que es destina a l’elaboració de vi de denominació d’origen controlat; també s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi ha una cooperativa. Àrea comercial de Perpinyà. Notable descens demogràfic.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial i per l’antic castell de Montalbà.

La parla del lloc és de transició vers l’occità.

Bellaguarda -Vallespir-

7 Respostes

(el Pertús, Vallespir)

Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.

Antic castell d’origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu.

Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17 de setembre de 1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses.

Ha estat ocupat fins fa poc per l’exèrcit francès.

Mequinensa (Baix Cinca)

11 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)

(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.

La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.

L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.

El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.

Marquixanes (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,79 km2, 272 m alt, 548 hab (2012)

Estès a banda i banda de la Tet, a la seva confluència amb la coma d’Espirà, al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de regadiu i de secà (conreus d’arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l’altra vinícola. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.

El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, centrat per l’antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007.

Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers.

Maella (Matarranya)

8 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)

Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.

Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.

La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.

Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.

El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.