(o Sant Romà de les Bons, ant: Labons) Poble (1.336 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).
L’església de Sant Romà és romànica (segle XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya.
Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 63,48 km2, 471 m alt, 9.696 hab (2015)
(cast: Saj o Sax) Situat en zona de parla castellana, a la serralada Pre-bètica valenciana, entre els contraforts de la serra de les penyes Roges, al nord, la serra de l’Arguenya, a l’est i la serra de Cabrera a l’oest, a la vall del Vinalopó, que travessa el terme de nord a sud, entre Elda i Villena, el terme s’estén a banda i banda del riu i és accidentat per diverses serres que no superen els 900 m.
La major part del territori conreat és de secà: vinya, oliveres i cereals; al regadiu (350 ha), s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses. Hi és important la indústria, sobretot la del calçat i d’altres derivats de la pell. La població té actualment un signe demogràfic ascendent.
La vila és a la dreta del Vinalopó, al peu de l’antic castell de Saix, actualment restaurat; església parroquial de Santa Maria (segle XVI), renaixentista, amb elements gòtics.
El municipi també comprèn la colònia de Santa Eulàlia.
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 92,58 km2, 155 m alt, 1.852 hab (2015)
(cast: Zaidín) Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Llitera, a l’esquerra del Cinca.
L’economia és basa en el sector primari; l’agricultura és fonamentalment de regadiu, gràcies a l’existència del canal de Saidí. Els conreus més extensos són els de cereals (blat, moresc, ordi), seguits dels de farratges, oliveres i fruiters (ametllers, fonamentalment). Ramaderia de llana i bovina, avicultura. Àrea comercial de Lleida.
La vila és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila, estigueren fortificades. Al nord de la població, s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)
Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.
Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.
El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.
El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)
(ant: Roders, fr: Rodès) Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.
S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).
El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)
(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)
L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.
El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.
Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.
Antic castell enrunat (820 m alt), damunt la serra d’Aguaitallops.
Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.
Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.
La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.
Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.
.
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014)
Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres de l’Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues.
Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (segle XVIII) i el d’Amadòrio. Àrea comercial d’Alacant. El nombre d’habitants s’ha reduït considerablement des de principi del segle XX (3.342 h).
La vila, d’origen islàmic, és al peu de la serra de l’Aguilar, a l’esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l’antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)
(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).
La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.
El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.
El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.
Dades dels Països Catalans 