Arxiu d'etiquetes: castells

Xivert

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Despoblat, a l’est de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert, aturonat a 381 m alt, damunt la serra d’Irta.

Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya als templers. El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge; el 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert. La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries (la Valldàngel i Alcossebre, entre altres).

Xivert era un lloc de moriscs (52 focs el 1609) que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert.

Xiu, castell de

2 Respostes

(Llutxent, Vall d’Albaida)

Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riera de Pinet.

Durant l’atac de Berenguer V d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca.

El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs (1609).

Xirell

3 Respostes

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

(cast: Chirel)  Despoblat, a l’oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer.

Damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels segles XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.

Xinquer

1 Resposta

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

Despoblat, al vessant oriental de la serra d’Espadà, on hi ha les restes del castell de Xinquer, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer.

L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo.

Xàtiva, castell de

11 Respostes

(Xàtiva, Costera)

Fortalesa, a la part alta de la serra del Castell, a tocar de l’emplaçament de l’antiga ciutat alta pre-romana o l’Albacar, coster septentrional que la uneix amb l’antiga muralla de la ciutat moderna. El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres.

És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana. Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747. Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume II d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei (1522) i d’alliberar-lo.

Fou declarat monument nacional; és de propietat particular.

Volella, la

1 Resposta

(Fullà, Conflent)

(o la Bulella)  Antic castell, construït al segle XII. Fou venut el 1287 per Pere de Fullà al prior de Cornellà de Conflent, que hi establí una pabordia; la base de la torre mestra fou convertida en església de Sant Bartomeu.

La pabordia perdurà fins al segle XV.

Viu, monestir de

Deixa un comentari

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Antic priorat benedictí (Sant Joan de Viu), filial de Lavaix, situat a l’església del castell de Viu.

El 946 el bisbe de Pallars, Ató, i el comte Guillem I de Pallars el cediren a l’abat Adroer de Lavaix perquè hi fundés un monestir. Subsistí fins a mitjan segle XII, i romangué més tard com a simple possessió de Lavaix.

Vinrubí

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat)

Antic castell.

Vilella -Vall d’Albaida-

Deixa un comentari

(Llutxent, Vall d’Albaida)

(o Villella)  Despoblat i antic castell, al sud de la vila.

El castell és esmentat en la crònica de Jaume I.

Vilar d’Ovança, el

Deixa un comentari

(Montlluís, Alta Cerdanya)

(o Ovanç)  Antic lloc i castell, que dominava l’accés des de l’est al pla de la Perxa i de la Cerdanya, bastit a l’esquerra de la Tet, 200 m sota les fortificacions de Montlluís, la construcció de les quals en 1681-91 comportaren la seva destrucció.

El lloc fou donat l’any 965 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir d’Arles.