(ort. ant: Sirerencs) Antiga quadra, a la confluència del Llobregat i el Cardener.
Cirerencs
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Castellgalí
Casajoana, Valentí
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
Boades -Bages-
Colònia industrial i veïnat, prop de l’aiguabarreig del Cardener i del Llobregat.
Hi ha les restes del sepulcre de Boades.
Fàbrica, la -Bages-
Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocarril.
Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear.
Breny, torre del
Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior.
Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons.
El nom actual sembla una falsa grafia d’Elbreny, derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Boades, sepulcre de -Bages-
Sepulcre monumental romà, prop de Boades.
Té forma de temple d’una cel·la, de construcció rústica. Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt.
Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell. Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici.
Castellgalí (Bages)
Municipi del Bages (Catalunya): 17,21 km2, 266 m alt, 1.995 hab (2016)
Situat al sud de Manresa, a la confluència del Llobregat i el Cardener, i estès fins als contraforts septentrionals del massís de Montserrat.
Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura de secà (vinya i cereals), la indústria de maquinària elèctrica i tèxtil (colònia Boades), activitats complementades pel regadiu (que aprofita l’aigua del Cardener) i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Manresa.
El poble és format pel nucli antic, on hi ha l’església parroquial dedicada a sant Miquel, situat en una elevació on domina la confluència dels dos rius; i pel Raval o la Fàbrica, a la riba dreta del Cardener. L’antic castell de Castellgalí fou destruït al segle XV.
Dins el terme hi ha el sepulcre monumental romà conegut per la torre del Breny i l’antiga quadra de Cirerencs.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Cadevall i Diars, Joan
(Castellgalí, Bages, 23 juny 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 19 novembre 1921)
Científic. Va llicenciar-se en ciències exactes i naturals a Barcelona (1869) i es doctorà en ciències naturals (1871). Va exercir la docència com a director del Col·legi Terrassenc, fins al 1901, de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa (1901-04) i professor de l’Escola Superior d’Indústries (1904-18).
Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, es va dedicar principalment als estudis botànics i meteorològics, herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà, i realitzà nombrosos treballs científics, pedagògics i didàctics, entre els quals cal destacar: Una geografía física, descriptiva e histórica del Vallés (1886), Flora del Vallès (1887), Apuntes de botánica (1900), Botànica popular (1907, resum d’unes conferències fetes al Centre Excursionista de Catalunya), Necesidad de una rigurosa precisión en las descripciones fitográficas (1909), Caricologia catalana (1911), i la seva obra més important, la Flora de Catalunya (1913-37), que no va poder ésser publicada totalment fins al 1936 per l’IEC.
El seu herbari, amb més de 8.000 exemplars, es troba a l’Institut Botànic de Barcelona. Elaborà, per encàrrec, un mapa agronòmic de la província de Barcelona. La seva tasca va deixar empremta en força deixebles.
Dades dels Països Catalans 