(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
(Castalla, Alcoià, 8 juny 1739 – Madrid, 5 gener 1800)
Erudit. Es llicencià en dret civil a València (1760). Fou escrivent (1766) i bibliotecari (1777) a la Biblioteca Real de Madrid. El 1775 ingressà a l’Academia de la Historia.
Preparà diverses edicions crítiques d’obres literàries i històriques, com De Aphrodisio expugnato, de Joan Cristòfor Calbet d’Estrella (1771), Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos…, de Francesc de Montcada (1772), La Diana enamorada, de Gaspar Gil i Polo (1778), remarcable per les notes al cant del Túria, fetes en col·laboració amb els germans Gregori i Joan Antoni Maians, Coplas de Don Jorge Manrique… (1779), etc.
Protegit per Manuel Godoy, sembla, assolí el càrrec de secretari del Consejo de Indias (1795).
(Castalla, Alcoià, 13 abril 1813)
Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Whittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Francisco J. de Elío a Villena i de Murray al port de Biar.
Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s’hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l’evacuació francesa del País Valencià (5 juny 1813).
(Castalla, Alcoià, 21 juliol 1812)
Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general Enrique José O’Donnell (12.000 homes) quan intentaven d’expulsar els francesos de la foia de Castalla.
Després d’intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d’O’Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d’ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana.
Com a conseqüència d’aquesta derrota, O’Donnell fou substituït per Francisco J. de Elío com a capità general de València.
(Alcoià, segle XIV)
Jurisdicció, vinculada el 1364 per Ramon de Vilanova i Lladró.
Caseriu, al sud-est de la vila, a la dreta del riu Verd.
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014)
Situat a la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l’Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges.
La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l’agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l’olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l’emigració.
La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l’antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l’actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l’església de l’antic convent de mínims és del segle XVIII; la casa de la vila és del 1664.
El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alfàs, Sarganella, Fontes, Ventisclar, l’Espartosa, el Xarrell, el Campello, Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra.
El 1364 Pere III el Cerimoniós creà la baronia de Castalla.
Enllaç web: Ajuntament
Veïnat, a l’oest de la ciutat i a l’esquerra del riu Verd.
Hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Loreto, fundada el 1717.
(Castalla / Ibi, Alcoià)
Zona de la foia de Castalla, entre els dos municipis, al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d’Ibi, és compresa dins els dos termes municipals, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural:
l’Alfàs de Castalla (on es troba el caseriu del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l’església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i
l’Alfàs d’Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies).
(Castalla, Alcoià, 22 agost 1911 – València, 13 gener 2000)
Escriptor, folklorista i gramàtic. Col·laborà literàriament amb els grups valencianistes d’abans de la guerra civil.
Cal destacar els aplecs Rondalles valencianes (3 volums, 1950-58), les Narracions de la Foia de Castalla (1953), les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), El misteri de Canadà (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’hortizó (1991), els contes populars Maravelles i picardies (1964) i, en el camp de l’ensenyament de la llengua, Curs de llengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971) i Temes de correcció lingüística (1983).
Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1987 i la Creu de Sant Jordi el 1993.
Dades dels Països Catalans 