(Tauste, Saragossa, Aragó, 28 febrer 1816 – Tortosa, Baix Ebre, 18 abril 1860)
Militar. Va participar en la primera guerra carlina fent costat als liberals.
Essent capità general de les Balears (mar/1860), el comte de Montemolín el convencé i, passat al bàndol carlí, intentà el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita.
Detingut en el mateix desembarcament, fou condemnat i afusellat.
(Flix, Ribera d’Ebre, 1842 – París, França, 1899)
Militar.
El 1868 era membre de l’escorta que acompanyava a Isabel II a la frontera francesa. Sol·licità l’excedència en assolir el grau de capità.
Entrà a l’exèrcit carlí. El 1874 es distingí molt al front basc, i obtingué la placa roja del Mèrit militar per la seva actuació a la batalla d’Abàrzuza. En finir la guerra era coronel i s’exilià.
(Barcelona, 17 febrer 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1941)
Escriptor i periodista. Advocat i carlí, fundà a Barcelona “Lo Crit de la Pàtria” (1883) -per articles del qual fou empresonat diverses vegades-, “Lo Crit d’Espanya” (1889) i “El Estandarte Real”.
Residí després a Buenos Aires, on dirigí “El Legitimista Español” i “España”.
És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas con sus biografías (1887-91).
(Benissanet, Ribera d’Ebre, 26 febrer 1798 – Montpeller, França, 11 abril 1844)
Militar d’origen irlandès.
El 1822 acabdillà un alçament reialista a Benissanet, i posteriorment (1827) participà en la guerra dels Malcontents.
Exiliat a França el 1827, tornà a la mort de Ferran VII i fou un dels dirigents de la primera guerra carlina.
Ascendit a coronel, fou governador de Cantavella i, després, de Morella, a les ordres de Cabrera.
Acabada la guerra al Maestrat, s’exilià novament a França (1840), on morí.
(Girona, 1 gener 1910 – 23 juny 1936)
Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d’un trisetmanari creat l’any 1896.
Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc.
Publicà col·laboracions en català i l’any 1927 es transformà en “El Norte de Gerona”.
(Tarragona, 1 novembre 1839 – Barcelona, 9 desembre 1911)
Polític i metge. Fou partidari molt actiu del moviment carlí.
En 1873 era delegat a la seva ciutat natal de la Junta carlista del Principat, que el nomenà després cap de la Sanitat Militar. Organitzà els serveis mèdics entre les forces carlines del Maestrat.
El 1875 fou internat a Limotges, però fugí a Navarra, on fou novament metge enquadrat a les tropes del pretendent. Vençut aquest, emigrà a França.
(Barcelona, 1842 – França, segle XIX)
Militar. Fill d’anglesos. Fou redactor del periòdic carlí “La Convicción”.
El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus (1872). Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona.
El 1875 cooperà amb Savalls a Breda. Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore.
Escriví biografies de militars carlins.
Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França (1900).
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)
Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.
El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)
Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.
Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus.
Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.
Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.
Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.
Dades dels Països Catalans 