(Catalunya, 1815 – Girona, 1849)
Guerriller. Era llaurador. El 1833 s’uní a les forces carlines.
Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou un dels millors oficials carlins, més conegut pel sobrenom de Planadamunt.
Unit amb les forces de Marcel·lí Gonfaus, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha; fet presoner, morí afusellat.
(Barcelona, 28 octubre 1802 – 1860)
Carlí. Fill del regidor de Barcelona (1824-28) Benet de Sagarra i Mercante.
Durant la Primera Guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí “El Joven Observador” i “El Restaurador Catalán”.
Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó (1837) i altres obres també de propaganda carlina.
Fou regidor de Barcelona (1829-30).
Sobrenom del militar carlí català Bartomeu Porredon i Cirera (1795-1847).
(Catalunya, segle XIX)
Dominicà. Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del col·legi del seu orde a Tortosa. Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra.
Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido, on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims.
Afiliat al carlisme, consta que fou director del “Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia”.
(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 17 octubre 1791 – Igualada, Anoia, 18 setembre 1834)
Guerriller absolutista i general carlí. Capità de cavalleria durant la guerra del Francès.
Fou nomenat mariscal de camp per la Regència d’Urgell i defensà la Seu contra els constitucionals (1822). El 1823 encapçalava els reialistes que atacaven Barcelona.
En l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu: segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’anar a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern.
Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya.
Havent desembarcat prop del Vendrell amb la intenció de llançar una ofensiva, i estant amagat al poble de la Selva, fou descobert pels liberals i afusellat a Igualada.
(Mataró, Maresme, 1827 – 1858)
Escriptor. Carlí, fundà a Barcelona “El Símbolo” i fou redactor de “La Regeneración” de Madrid.
Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres ¿Qué mal han hecho los jesuitas? (1846), Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad (1848), Historia de todos los pueblos de la tierra… (1858), La religión y la filosofía moderna (3 volums, 1850-51) i la llarguíssima novel·la històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito (10 volums, 1847-50).
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1870, pel pretendent Carles VII, a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma.
Fou l’únic titular.
(Catalunya, segle XIX – Galícia ?, segle XIX)
Militar carlí.
Durant la segona guerra Carlina actuà com a cap d’un batalló al Vallès Occidental. Pel desembre de 1848, a Collbató, es deixà subornar pel capità general M. Gutiérrez de la Concha, marquès d’El Duero, i fingint que la rendició era inevitable, obligà els seus homes a passar-se al bàndol isabelí, bé que molts desertaren els dies següents.
Fou recompensat amb el grau de brigadier dins l’exèrcit regular.
El 1872, a Ferrol (Galícia), es revoltà contra Amadeu I i intentà de proclamar la república federal.
(Castell-llebre, Alt Urgell, 4 abril 1795 – Clariana de Cardener, Solsonès, 16 maig 1847)
“el Ros d’Eroles” Militar carlí. Intervingué en la primera guerra carlina i en la dels Matiners.
Durant aquesta segona fou comandant general de les terres de Lleida, i derrotà, prop de Calaf, juntament amb Rafael Tristany, el coronel Morcillo.
Fou mort a cops de baioneta pels agutzils del capità general Manuel Pavía.
(Agramunt, Urgell, 20 maig 1803 – Villardefrades, Valladolid, Castella, 28 juliol 1860)
“Bep de l’Oli“ Guerriller carlí. S’adherí al pretendent Carles Maria Isidre de Borbó durant la primera guerra carlina. Sembla que va prendre part en l’execució del comte d’Espanya (1839).
Durant la segona guerra carlina lluità a les ordres de Cabrera, però posteriorment (1848) abandonà el bàndol carlí, i el 1854 fou nomenat governador militar de Madrid.
Dades dels Països Catalans 