Partida i caseria, al nord de la ciutat, al límit amb el terme d’Alzira.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic esmentada el 1248 dins el terme d’Alzira.
Vilella -Ribera Alta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Carcaixent
Vidal i Beneyto, Josep
(Carcaixent, Ribera Alta, 26 juny 1927 – París, França, 16 març 2010)
Sociòleg. Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid i amplià estudis a París, Cambridge i Heidelberg. Treballà amb Raymond Aron i Edgard Morin a l’École de Hautes Études de la Sorbona.
Fou secretari general del Comitè Internacional de Comunicacions de Massa i representant de l’estat espanyol a l’Associació Internacional de Sociologia. Treballà al departament de sociologia de la universitat de San Diego (Califòrnia).
Ha publicat articles a revistes del País Valencià i de l’estranger.
Vert i Carbonell, Joan Baptista
(Carcaixent, Ribera Alta, 22 abril 1890 – Madrid, 16 febrer 1931)
Músic i compositor. Estudià amb Emilio Vega, i més tard als conservatoris de València i de Madrid. Col·laborà habitualment amb el músic gallec Reveriano Soutullo.
Es destaquen les seves obres La leyenda del beso, El capricho de una reina, La del soto del Parral i El último romántico.
Ternils
Despoblat, 2 km al sud-oest de la ciutat; només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc (obra del començament del segle XIV, amb portal romànic).
Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252. Al segle XIV era parròquia; el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència; tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent (igualment annex de Ternils) i, també, la parròquia.
Soler i Estruch, Eduard
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 9 maig 1912 – Carcaixent, Ribera Alta, 18 octubre 1999)
Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch.
És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d’Aigües Vives (1956-57), Noticia de la imprenta Muñoz d’Alzira, 1872-1972 (1972), Alzira en el cor (1976), Notícia de Pepe Estruch (1978) i Carcaixent (Antologia) (1981), i dels volums de prosa literària Contes sense fel (1961), De la ingènua veritat (1961), D’Alzira (sense plors, però) (1973) i Humor carcainxení (1978).
Santa Bàrbara -varis geo-
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).
Rosselló i Sureda, Antoni
(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)
Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.
Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.
La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.
Robles, Andreu
(Carcaixent, Ribera Alta, 1684 – València, 1764)
Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca.
El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.
Ribera i Tarragó, Julià
(Carcaixent, Ribera Alta, 19 febrer 1858 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 2 maig 1934)
Historiador, arabista i musicòleg. Catedràtic a les universitats de Saragossa (1887) i Madrid (1905) i director, amb Francisco Codera, de la Biblioteca Arábigo-Hispana (11 volums, 1882-95).
Inicià els estudis històrics sobre cultura hispano-musulmana (La enseñanza entre los musulmanes españoles, 1893; Bibliófilos y bibliotecas de la España musulmana, 1896), treballà per demostrar l’existència del dialecte mossàrab (Cancionero de Abencuzmán, 1912) i realitzà les primeres investigacions sobre la lírica aràbigo-andalusa.
Entre els seus estudis de musicologia sobresurt Música de las Cantigas (1922).
Reus, pla de -Ribera Alta-
Planell (315 m alt), al sud-est de la ciutat, contrafort occidental de les muntanyes de la Valldigna.
Dades dels Països Catalans 