Arxiu d'etiquetes: cantants/es

Ballescà, Jaume

(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)

Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.

Arnau -varis bio-

Arnau  (Catalunya, segle X – segle XI)  Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.

Arnau  (Catalunya, segle XI – abans 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.

Arnau  (Catalunya, segle XIII)  Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.

Arnau  (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV)  Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.

Arnau  (Perpinyà, segle XIV)  Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.

Aragó, Joaquim

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1905)

Baríton. Es presentà al Liceu en 1880. Aconseguí bons èxits per Europa i Amèrica.

Angioletti, Angelo *

Pseudònim del cantant d’òpera català Jaume Bachs i Rosés (1862-1909).

Àngels, Victòria dels *

Nom artístic de la soprano catalana Victòria dels Àngels López i Garcia (1923-2005).

Aleu, Narcís

(Catalunya, segle XIX – París, França, segle XIX)

Cantant i pianista. Visqué durant trenta-dos anys a París, dedicat a l’ensenyament del cant i del piano.

És autor d’algunes composicions.

Ysàs i Roca, Rosa Maria

(Barcelona, 25 octubre 1939 – )

Mezzosoprano.

Es destacà al Gran Teatre del Liceu, on el 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou Rossini, Donizetti i Verdi, principalment.

Wehrle i Amfruns, Emerenciana

(Barcelona, 18 maig 1861 – Viladecans, Baix Llobregat, 24 febrer 1938)

(o de Lapeyra)  Cantatriu. Fou primera contralt de l’Orfeó Català, entitat d’on fou la primera directora del cor de noies.

Actuà també com a solista, esporàdicament, amb altres agrupacions corals.

La seva tasca com a professora de cant resultà molt estimable.

Vilaplana i Comín, Joan *

Veure> Joan Isaac (autor i intèrpret de cançons català, 1953- ).

Vidal i Prats, Melcior

(Barcelona, 1837 – Milà, Itàlia, 1911)

Cantant. Assolí molt bons èxits interpretant un gran nombre d’òperes.

En retirar-se, fundà a Milà, una acadèmia de cant. Entre els seus deixebles figurà Maria Barrientos.