(Barcelona, 1 juliol 1880 – 12 febrer 1964)
Professor de cant. Estudià al Conservatori del Liceu. Quan només tenia vint anys en fou nomenat professor de teoria i solfeig.
El 1916 fundà el Teatre Líric Pràctic de Barcelona.
Fou professor i tingué deixebles que arribaren a ser cantants notables, com Mercè Capsir i Felip Santogostino.
Nom artístic de la soprano catalana Victòria dels Àngels López i Garcia (1923-2005).
(Barcelona, 1924 – 1 febrer 1999)
Cantant de música popular principalment en català. Fill d’Emili Vendrell i Ibars.
Va enregistrar alguns discos entre el 1960 i el 1972 i també va actuar al teatre de varietats.
Ha escrit juntament amb Xavier Foz el llibre El meu pare, Emili Vendrell (1966).
(Barcelona, segle XX)
Cantatriu. Durant els anys 1949-53 interpretà a París La violetera, gairebé sense interrupcions.
Després es dedicà a la música clàssica. Fou excel·lent intèrpret de Mozart.
(Barcelona, 24 juliol 1862 – 1 juliol 1946)
Cantant. Fou molt conegut pel sobrenom d’el Musclaire, a causa del seu ofici.
Encara que no assimilà gaire els ensenyaments musicals i les exigències d’un actor, la qual cosa li impedí un triomf més durable, mostrà una veu de tenor realment excepcional, que li permeté despertar grans entusiasmes al llarg de la seva carrera professional. Aquesta fou, tanmateix, bastant curta.
(Barcelona, 10 maig 1912 – 9 abril 1987)
Baríton. Germà de Josep. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d’Anna Milich i es perfeccionà a París.
Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1942-43, on aviat es destacà en obres de Wagner i en Boris Godunov, de Mussorgskij. Actuà a la Scala de Milà i en altres teatres europeus i americans.
Estrenà Cardillac, de Hindemith, a Barcelona i participà en la primera audició europea d’El pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962), en la reexhumació d’Héliogabale, de D. de Séverac (Ceret 1972) i realitzà nombrosos enregistraments d’òperes, sobretot catalanes.
També conreà el dibuix i féu exposicions, com la de Barcelona, el 1972.
(Torres de Segre, Segrià, 1921 – )
Soprano, actuava amb el nom artístic de Lolita Torrentó. Estudià a Barcelona i el 1939 debutà al Gran Teatre del Liceu. Hi ha actuat habitualment, especialment amb obres del repertori alemany (Wagner, Humperdinck, R. Strauss).
Ha actuat també als EUA, al Canadà, Cuba i per tot l’estat espanyol.
Ha enregistrat diversos discs d’òpera i sarsuela.
(Barcelona, 28 desembre 1896 – 2 juliol 1991)
Cantatriu, coneguda artísticament com a Filo, Eva o Ena Suriñach. Estudià al Conservatori del Liceu.
Féu la seva presentació al Gran Teatre del Liceu el 1917, cantant Rigoletto. Anà a Itàlia, on actuà a Milà, Torí i Bolonya. Més tard cantà a les illes Filipines.
També interpretà sarsueles.
Autora i intèrpret de cançons catalana, més coneguda per Teresa Rebull (1919-2015).
(Catalunya, 1961 – segle XX)
Grup de cantants. Format primerament per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, amb l’objectiu de promocionar la Nova Cançó i normalitzar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit musical.
S’hi afegiren progressivament Delfí Abella, Quico Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M. del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M. Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Dades dels Països Catalans 