(Vilassar de Dalt, Maresme, 7 juny 1949 – )

“Toti Soler”  Músic, guitarrista i cantant. Féu estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de piano amb Joan Guinjoan i de guitarra amb Gracià Tarragó. Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres (1968) i conreà l’estètica flamenca. Més tard alternà amb Taj Mahal (1972) i amb Léo Ferré, amb qui enregistrà dos discs a Itàlia.

Considerat un dels millors compositors i intèrprets de la seva generació, i un dels màxims exponents de la fusió de la guitarra flamenca amb el jazz, enregistrà el seu primer àlbum, Liebenslied, el 1970, com a intèrpret de cançons. El seguí El gat blanc (1973), que li reportà el premi Fotogramas de Plata. A partir del 1974, acompanyà Ovidi Montllor.

El gat monjo (1975), Desdesig (1976), Laia (1977), Lonely fire (1979), Epigrama (1985, amb Feliu Gasull) i Supernova (1988) són els treballs que enregistrà durant els anys vuitanta, anys en què també compongué bandes sonores cinematogràfiques.

El 1994 rebé el premi extraordinari de la Crítica de Barcelona i publicà el disc Lydda. El 1997 enregistrà M’aclame a tu, amb l’actriu i cantant Ester Formosa. Interpretà la música en directe per a l’obra Farsa i llicència de la reina castissa, de Ramón María del Valle-Inclán, representada per la companyia teatral GAT (1998).

Prosseguí els enregistraments amb Per molts anys! Bon profit! (2000), amb Cinta Massip i inspirat en la poesia de Miquel Martí i Pol, i Cançons (2000), dedicat al seu pare. L’any 2002 publicà Vita nuova que, amb Vida secreta (2005) i Vida més alta (2008), forma una trilogia. Del 2004 són Guitarra i cançons, el disc de nadales Racconto i L’arxiver de Tortosa, amb Ester Formosa.

Al principi del 2005, i coincidint amb els actes d’homenatge a Ovidi Montllor amb motiu del desè aniversari de la seva mort, publicà Deu catalans i un rus, amb la participació de Formosa i el poeta Carles Rebassa.

Ha estat guardonat amb el premi Altaveu 2000.

Enllaç web:  Toti Soler