Arxiu d'etiquetes: Canals

Torreta de Canals, la

2 Respostes

(Canals, Costera)

(o la Torre Canals)  Antiga baronia, actualment incorporada al municipi. El 1249 Jaume I el Conqueridor canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals. El 1287 llurs béns foren confiscats per Alfons II el Franc.

En ésser-los restituïts el 1288, els hereus vengueren tot Canals al vescomte Jaspert V de Castellnou. El 1350 el rei Pere III el Cerimoniós en confiscà els béns, i lliurà Canals i l’Alcúdia a Ramon de Riu-sec, el qual dos anys després la vengué a la ciutat de Xàtiva, i el 1432 la comprà Eduard Escrivà.

Torre de Cerdà, la

2 Respostes

(Canals, Costera)

(o torre dels Frares)  Poble, al nord de la vila, vora Cerdà.

Era lloc de cristians de natura. El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals.

La parròquia (Santa Maria) fou erigida al segle XVI, amb dependència, però, de Cerdà. La jurisdicció pertanyia als mercedaris.

Tormo i Blaya, Ricard

Deixa un comentari

(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)

Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.

La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.

Setenes, les -Costera-

1 Resposta

(Canals, Costera)

Zona de regadiu, a l’antiga horta Major, a l’oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.

Saurina

1 Resposta

(Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)

Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis.

Sants, riu dels

6 Respostes

(l’Alcúdia de Crespins / Canals, Costera)

Curs d’aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins, a l’oest de la vila; envolta pel nord i per l’est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.

Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L’aigua és aprofitada des d’antic; rega dotze termes.

Canals (Costera)

20 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014)

Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva.

La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l’alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l’agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950.

La vila, d’origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l’antiga església del segle XIII; l’actual temple parroquial de Sant Antoni fou construït en 1623-34 i decorat de nou el 1690.

El nucli urbà ja ha absorbit l’antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a l’Alcúdia de Crespins.

Enllaç web: Ajuntament

Aiacor

5 Respostes

(Canals, Costera)

Poble, situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les sèquies de la Llosa i de Ranes.

Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.

La seva parròquia (Sant Jaume) fou creada al segle XVI (fins aleshores pertanyia a la col·legiata de Xàtiva) i, fins al començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà. L’actual església fou construïda el 1760.

Calixt III

37 Respostes

(la Torreta de Canals, Costera, 31 desembre 1378 – Roma, Itàlia, 6 agost 1458)

(Alfons de Borja)  Papa (1455-58). Successor de Nicolau V.

Fou canonge de Lleida i Barcelona, bisbe de Vic (1423) i de València (1429). Fou també ambaixador d’Alfons IV de Catalunya a la cort papal, i membre del consell reial a València. L’any 1444 fou nomenat cardenal i el 1455 elegit per ocupar el soli pontifici.

Predicà la croada per fer front a la invasió turca i, encara que la idea no fou acceptada, els hongaresos reeixiren a posar fi a l’expansió otomana a Belgrad l’any 1456. Rehabilità la memòria de Joana d’Arc mitjançant un nou procès (1456).

Tanmateix, donà proves de nepotisme en concedir molts càrrecs i privilegis als membres de la seva família, singularment al seu nebot Roderic de Borja, el qual més endavant va ésser elegit papa amb el nom d’Alexandre VI. Canonitzà Vicent Ferrer.