Arxiu d'etiquetes: Cambrils

Armengol i de Macip, Antoni d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Cambrils, Baix Camp, 16 desembre 1640)

Militar, patriota i baró de Rocafort. Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional.

Nomenat governador de Cambrils, el desembre 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez, confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana.

Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la vila.

Arany, mas de l’

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp)

Masia, a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta del mas de l’Arany), límit amb el municipi de Mont-roig del Camp.

Vidal i Barraquer, Francesc

12 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, 3 octubre 1868 – Friburg, Suïssa, 13 setembre 1943)

Cardenal i arquebisbe de Tarragona (1919-43). Inicià els estudis sacerdotals després d’haver cursar la carrera d’advocat, i fou ordenat l’any 1899. Aviat ocupà càrrecs de responsabilitat a la curia tarragonina, com el de fiscal del tribunal eclesiàstic i metropolità. Successivament canonge (1907) i vicari capitular (1911) de la mateixa arxidiòcesi, l’any 1914 fou consagrat bisbe titular i administrador apostòlic de Solsona. L’any 1919 fou designat arquebisbe de Tarragona, i el 1921 esdevingué cardenal.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es resistí obertament a bandejar el català de la catequesi i de la predicació, per raons pastorals, i reclamà amb energia el respecte als drets legítims. Del 1931 al 1935 presidí les conferències dels metropolitans espanyols, i el seu nom encapçalava els diversos documents que l’episcopat espanyol adreçava al govern republicà. Durant aquest temps potencià la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

El 1936, en esclatar la guerra civil, el mateix govern de la Generalitat el protegí dels incontrolats, el conduí a Barcelona i li facilità d’embarcar-se cap a Itàlia. En aquest país visqué a la cartoixa de Farneta (Lucca), en estret contacte amb la Santa Seu.

El 1937, en ésser-li proposat d’adherir-se a la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol, que feia de la guerra civil una croada, s’hi va negar, argumentant que aquesta carta no respectava la independència de l’Església en relació amb els poders establerts, que significava prendre partit per un dels dos bàndols abans que la contesa acabés, que podia apartar de l’Església les classes populars i que podia fer mal a les gestions que aleshores es feien per alliberar els capellans presos.

Per unes raons semblants, no acceptà de tornar a la seva diòcesi quan li ho proposà el govern de la República, el maig de 1938. Durant aquest temps no deixà de treballar pels capellans presos i famolencs.

Al final de la guerra, impedit de tornar a Tarragona pel nou règim, es negà també a renunciar a la seu metropolitana. Per aquest temps sovintejà les estades a Suïssa, a la cartoixa de la Valsainte i, més tard, al monestir d’Engelberg. El 1941 intercedí eficaçment per Ventura Gassol, empresonat pel govern francès de Vichy.

A la seva mort fou enterrat a la cartoixa de Valsainte. El 1978 les seves despulles tornaren a la seu metropolitana de Tarragona.

Gimbernat i Arbós, Antoni

5 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, 15 febrer 1734 – Madrid, 17 novembre 1816)

Cirurgià i anatomista. Estudià filosofia i humanitats a la Universitat de Cervera, d’allí passà al Real Colegio de Cirugía de Cadis, del qual era director Pere Virgili. El 1763, en haver acabat els estudis, fou nomenat director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, un any més tard, director de l’hospital de la Santa Creu. Fou comissionat pel govern de Carles III de Borbó, juntament amb Marià Ribes, per ampliar estudis a l’estranger.

Passà tres anys a París, i el 1777 es traslladà a Londres a estudiar sota el mestratge de W. Saunders i del conegut John Hunter. A aquest darrer suggerí una nova tècnica d’operar la trencadura crural, que rebé una gran acceptació i es coneix internacionalment com a operació de Gimbernat; duu també el seu nom el lligament de Gimbernat, la part fibrosa del canal crural, que ell havia descobert.

Després d’una estada a Edimburg i a Amsterdam, retornà a la península el 1778 amb Marià Ribes, i els fou encomanada l’organització del Colegio de Cirugía de San Carlos de Madrid, inaugurat el 1787, on organitzà un important museu anatòmic-patològic. Ideà diversos instruments de cirurgia, emprats encara actualment, i es distingí com a reformador de l’ensenyament professional.

A més de nombroses observacions clíniques, deixà manuscrits sobre directrius per a l’organització dels estudis de medicina. Entre les més importants de les seves obres es poden esmentar Nuevo método de operar en las hernias crurales (1794) i Disertación sobre las úlceras de los ojos que interesan la córnea transparente (1802).

Fou el pare de Carles de Gimbernat i Grassot, i de:

Agustí de Gimbernat i Grassot  (Barcelona, segle XIX)  Escriptor. Escriví la biografia del seu pare i del seu germà Carles. Publicà traduccions del francès i l’anglès.

Cambrils (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital