Arxiu d'etiquetes: Breda

Breda, monestir de

14 Respostes

(Breda, Selva)

Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda.

Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L’església fou consagrada el 1068. Des del final del segle XI fins a mitjan segle XIII depengué de Sant Cugat del Vallès.

Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi.

monestir de Breda (Selva)El temple fou substituït al segle XIV per l’actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el segle XVI.  

D’aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s’ha salvat íntegrament l’església, convertida en parroquial.

Els francesos saquejaren el monestir el 1810. La vida monàstica durà fins a l’exclaustració.

Breda (Selva)

11 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 5,02 km2, 169 m alt, 3.722 hab (2016)

0selvaSituat al sud de la comarca, a l’àrea de contacte entre la plana de la Selva i el Montseny, drenat per la riera de Breda, afluent de la Tordera, al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Hi ha pinedes i suredes.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura de secà (cereals -blat, civada- i patates), la ramaderia (bestiar boví estabulat per a la producció de carn i de llet), l’avicultura i una indústria notable, especialment terrissera, així com la fabricació de mobles, begudes i del paper. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Girona.

La vila es va formar al voltant del monestir benedictí de Sant Salvador (monestir de Breda), monument històrico-artístic del segle XI, l’església del qual, gòtica amb claustre romànic tardà i absis gòtic, és l’actual església parroquial. A la vila destaca també l’església romànica de Santa Maria, on es troben el Museu Josep Aragay, dedicat a aquest pintor i ceramista noucentista, i la Casa de la Vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aragay i Blanchar, Josep

6 Respostes

(Barcelona, 7 agost 1889 – Breda, Selva, 15 gener 1973)

Pintor, ceramista i teòric d’art. Deixeble de F. d’A. Galí rebé la influència de Brangwyn. Noucentista típic, el seu art enllaça el Renaixement italià amb formes de l’art popular català.

Fou responsable de la direcció plàstica de l’“Almanac dels Noucentistes”, col·laborà al “Papitu” i fou un dels fundadors de “Picarol”.

Es retirà a Breda, on fundà un taller ceràmic i hi realitzà les pintures murals del Baptisteri (1925, refetes el 1965). Com a ceramista destaca per la font de rajoles ceràmiques del Portal de l’Àngel.

Publicà El Nacionalisme de l’Art (1920), on preconitzava el disseny industrial i defensava la necessitat d’un art nacional.