Arxiu d'etiquetes: bisbat Tortosa

Montcada i de Luna, Ot de

(Seròs, Segrià, 1390 – Tortosa, Baix Ebre, 20 febrer 1473)

Cardenal. Fill d’Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, i germà de Guillem Ramon (III), de Joan i de Pere.

Fou bisbe de Tortosa (1415-47). Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident. El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII.

El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V (1430). Assistí al concili de Basilea (1438), on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada.

Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V (1440) i fou confirmat més tard per Eugeni IV. Celebrà sínodes a Ulldecona (1432) i a Tortosa (1433).

Fou germà seu Joan de Montcada i de Luna  (País Valencià, segle XV – 1461)  Fou l’iniciador de la subbranca dels barons de Xiva, la qual heretà del seu pare, juntament amb la de Castellnou. Participà (1409) en l’expedició catalana a Sardenya. Fou pare del bisbe Guillem Ramon i de Pere III de Montcada i de Vilaragut.

Monells, Ponç de

(Monells, Baix Empordà, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1193)

Bisbe de Tortosa (28 maig 1165 – 1193). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75).

Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150; la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral de Tortosa (1178).

Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys.

Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.

Manrique de Lara, Pedro

(Crotona, Itàlia, vers 1553 – Saragossa, Aragó, 7 juny 1615)

Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa (1600-11) i lloctinent de Catalunya (1610-11).

Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa.

Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris. Assolí la detenció de Perot Rocaguinarda i la seva quadrilla, i els atorgà el perdó, en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia durant deu anys.

Llupià-Bages, Hug de

(Catalunya, segle XIV – València, 1427)

Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa. Germà de Ramon.

Poc després de la mort de Joan I el Caçador (1396) formà part de l’ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar-hi Martí I l’Humà i urgir-li la vinguda com a successor del monarca difunt.

Posteriorment fou bisbe de València. En 1415 aprovà el matrimoni secret de Margarida de Prades, la vídua del rei Martí.

El succeí a la seu de València Alfons de Borja, el futur papa Calixt III.

Llordat, Arnau de -bisbe Urgell/Tortosa-

(Catalunya, segle XIII – 1346)

(o Guillem de Llorda)  Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46).

Durant el seu govern a l’Urgell s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat.

Jardí, Arnau de

1 Resposta

(Bítem, Baix Ebre, 1233 ? – Tortosa, Baix Ebre, 29 juny 1306)

(o Desjardí)  Bisbe de Tortosa (1272-1306), on aplegà sínodes (1274 i 1278) i, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, recopilà el llibre dels Costums de Tortosa.

Prengué part en la reconquesta de Mallorca (1287) i hi féu les funcions de bisbe en nom del seu germà Ponç.

Fageda, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)

Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.

El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.

A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.

Fabra, Joan -bisbe Tortosa-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – França ?, segle XIV)

Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d’Esteve.

Publicà una constitució d’interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Deza, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona.

Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.

Esteve i Tomàs, Gil

Deixa un comentari

(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)

Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.

Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).

Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.

Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.

Esteve -bisbe Tortosa, s. XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1356)

Prelat. Fou bisbe d’Elna. El 1352 era nomenat bisbe de Tortosa, succeint a Jaume Sitjó. Organitzà l’arxiu diocesà.

El seu successor a la diòcesi tortosina seria Joan Fabra.