Arxiu d'etiquetes: bisbat Girona

Sentjust i de Castre, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Girona, 1627)

Eclesiàstic. Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre. Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès. Era doctor en dret canònic i civil.

El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616. D’aquí passà a bisbe d’Elna (1621), bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona.

Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623. President de la generalitat (1611-14). Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar.

Rocabertí, Pere de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Prelat. Era fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i de Palau.

Tingué una canongia a Elna, d’on obtingué la pabordia el 1316. Fou bisbe de Girona (1318-24).

Sembla que pot ser aquest l’homònim que el 1321, en unió de Ramon de Vilamarí, posseïa el castell de Borrassà.

Reart, Onofre de

(Perpinyà, 1551 – 13 octubre 1622)

(o Rard) Bisbe d’Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21). Fill de mercader Pere Rard i d’Elisabet.

Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona. Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona.

El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà.

A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins (1610).

Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall. Renuncià la mitra el 1616, però no fou acceptada la renúncia fins el 1621, any en què es retirà a Perpinyà.

Ramon -bisbe Girona, s. XII-

(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona.

Intervingué en la preparació de l’expedició de Ramon Berenguer III a les Balears, el 1114. És possible que ell mateix hi anés.

Ramírez de Arellano, Juan Agapito

(Puente la Reina, Navarra, 18 agost 1738 – Girona, 21 desembre 1810)

Bisbe de Girona (1798-1810). Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest.

Pontic i Isern, Miquel

(Bulaternera, Rosselló, 20 novembre 1632 – Girona, 26 gener 1699)

Bisbe de Girona (1686-99). Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona (1652), a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere (1654).

Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya (1684-86).

Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina. Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells (Selva) (1690) i restaurar l’església de les clarisses de Girona (1699).

Arran de l’ocupació de la ciutat pel mariscal de Noailles (1694-97) hagué de marxar de Girona, on no retornà fins poc abans de la seva mort.

Pere I de Carcassona

(Carcassona, França, vers 1000 – Girona, 1051)

Comte de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona (1010-50).

Germà de la comtessa Ermessenda de Carcassona, la qual el féu entrar a la canongia de Girona el 1004 i l’elevà a la dignitat episcopal sis anys més tard.

Impulsà la construcció de la catedral gironina i fou el gran conseller i home de confiança de la seva germana.

Actuà de pacificador en les constants desavinences entre Ermessenda i els comtes Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I, i el 1041 col·laborà amb la comtessa a defensar les costes gironines contra les incursions dels pirates sarraïns.

Peratallada, Guillem de

(Catalunya, segle XII – Girona, 20 març 1168)

Bisbe de Girona (1160-68). Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau. Era canonge el 1138.

Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada.

El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa. El mateix any acompanyà el rei Alfons I el Cast a l’expedició de Provença.

Inicià les obres del palau episcopal gironí.

Pau i de Perapertusa -germans-

Eren fills de Joan de Pau (mort el 1464).

Berenguer de Pau i de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XV – Girona ?, 1506) Bisbe de Girona. Era nebot de Joan Margarit i de Pau, bisbe de Girona, al qual succeí a la seva mort (1484). El 1495 fou nomenat capità de guerra per tal de prendre possessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya.

Joan de Pau i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – 1510/11)  Noble. Li foren segrestats pel rei de França els béns que tenia al Rosselló, els quals li foren, però, retornats per Ferran II el Catòlic. Morí sense fills i la seva herència fou adjudicada a les seves nebodes Anna i Beatriu Joana de Pau.

Francesc de Pau i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, abans 1511)  Noble. Potser fou l’homònim que era capità de galeres a Nàpols el 1496. Fou pare d’:

Pau, Bernat de

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1394 – Girona, 26 març 1457)

Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral.

A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d’un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic.