(Granollers, Vallès Oriental, 14 abril 1916 – 6 juny 1992)
Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia.
Publicà un bon nombre d’opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).
(Barcelona, 20 maig 1918 – 21 abril 2004)
Biòleg. Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona (1949), de la qual fou també rector (1971-73).
Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals.
És autor d’Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl. Et Kerr.” (1947), Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas (1969) i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades (1969).
(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)
Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.
Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).
(Barcelona, 31 març 1922 – Jaca, Osca, 5 febrer 2007)
Biòleg. Fou director del Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca des del 1963 i de l’Instituto d’Estudios Pirenaicos des del 1968, dedicats a investigacions de biologia aplicada al desenvolupament dels recursos rurals dels Pirineus.
Ha publicat nombrosos treballs sobre tots els aspectes de la fauna i dels sistemes naturals de la muntanya pirinenca, principalment dels Pirineus Centrals.
(Barcelona, 1924 – París, França, 12 setembre 1967)
Metge, biòleg i investigador. Treballà a l’Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d’investigació.
Cofundador del Centre d’Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París.
S’especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.
(Barcelona, 1 maig 1946 – )
Biòleg. Professor a la Universitat de Barcelona (1969-77), a la Universitat de les Illes Balears (1977-82), a la Washington University of Saint Louis (EUA, 1973-74) i a la Universitat de Tarragona (1982-86).
Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, fou director del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona.
El 1994 guanyà el premi Novel·la Científica, patrocinada per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria (1994).
(Barcelona, 7 març 1885 – Madrid, 31 gener 1971)
Biòleg. Germà de Lluís. Doctor en ciències naturals per la universitat de Madrid, amplià estudis a l’estranger. Fou professor per oposició del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i de la Universidad Central. Debutà com a naturalista en “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural”, de la qual fou el més jove dels fundadors.
És autor d’obres de divulgació científica: Las leyes de Mendel (1926), Herencia y ambiente (1927), Estado actual de la teoría de la evolución (1928) i La formación de especies por hibridación (1928).
Traduí al castellà El origen de las especies, de Ch. Darwin, i Evolución y mendelismo, de T.H. Morgan. Fou redactor en cap de la revista “Investigación y Progreso”. En publicacions especialitzades donà a conèixer interessants treballs de genètica i de biologia experimental.
(Malgrat de Mar, Maresme, 8 desembre 1854 – Barcelona, 1 juny 1926)
Biòleg i filòsof. Va començar els estudis de medicina a Barcelona, que va abandonar per exercir el periodisme. El 1887 ingressà al Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. L’any 1897 va passar a dirigir els cursos de bacteriologia del Laboratori de Ciències Mèdiques.
Va ser membre d’algunes societats científiques, entre les quals hi ha l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i la Societat de Biologia de Barcelona, de la què fou president.
Va centrar les recerques en els àmbits de la bacteriologia i la immunologia. Així mateix, és autor d’alguns treballs sobre filosofia que han estat traduïts a uns quants idiomes.
(Madrid, 29 setembre 1943 – )
Microbiòleg. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980) i de la Universitat de Barcelona (1988). President de la Societat Catalana de Biologia (1989-93).
Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle de sofre de la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables.
Cal destacar els seus estudis sobre les comunitats procariòtiques dels sistema càrstic del Pla de l’Estany i sobre l’estructura i la fisiologia dels tapissos bacterians del delta de l’Ebre.
(Barcelona, 20 febrer 1946 – )
Biòleg. Secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976), s’ha significat per la seva lluita en pro d’una adequada gestió del patrimoni natural català a través de nombrosos escrits, un recull dels quals en versió castellana ha estat publicat amb el títol Sobre ecologismo y ecología aplicada (1977).
També ha publicat, entre altres, El paisatge vegetal del delta de l’Ebre (1977), La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre (1980), La vegetació dels Països Catalans (1981) i ha dirigit (1981-92) la Història Natural dels Països Catalans en 15 volums, l’estudi El patrimoni natural andorrà (1979) i des del 1991 l’obra en 10 volums Biosfera. Ha presidit la Junta administrativa de l’Hospital Clínic de Barcelona (1980-84),
Dades dels Països Catalans 