Arxiu d'etiquetes: biògrafs/es

Vida Coetània

2 Respostes

(Illes Balears 1311)

(llat: Vita)  Títol d’una biografia de Ramon Llull, en català modern. Escrita en llatí per un autor desconegut, probablement religiós de la cartoixa de Vauvert (París). El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B. de Gaiffier.

La versió catalana, de lletra del segle XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957).

L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona.

Hivern a Mallorca, Un

Deixa un comentari

(París, França, 1841)

(fr: Un hiver à Majorque) Llibre de George Sand. Publicat el 1841 a “La Revue de Deux Mondes” de París amb el títol d’Un hiver dans le midi de l’Europe i l’any següent amb el títol definitiu.

Recull de memòries sobre l’estada de l’autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del novembre 1838 al febrer 1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums.

Provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de J.M. Quadrado, publicada a “La Palma” el mateix 1841.

Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises

1 Resposta

(Perpinyà, 1914)

Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.

Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.

Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.

Simó i Bach, Ricard

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 11 maig 1911 – 11 agost 1991)

Historiador i biògraf. D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili. Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes.

Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers (1984) i Sabadellencs morts en l’exili (1986). Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar.

El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt.

Eimeric, Nicolau

7 Respostes

(Girona, 1320 – 4 gener 1399)

Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l’orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI.

Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l’enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d’escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I el Caçador.

Durant el cisma d’Occident, fou partidari dels papes d’Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII.

Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Ramon Llull per herètiques.

Juan i Arbó, Sebastià

2 Respostes

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 27 octubre 1902 – Barcelona, 2 gener 1984)

Novel·lista, biògraf i periodista. Des de jove visqué a Barcelona. El 1931 publicà la primera novel·la, L’inútil combat, seguida de Terres de l’Ebre (1932, premi Fastenrath 1935), i Camins de nit (1935).

La seva novel·lística representa l’actualització de la novel·la rural partint de tipus camperols i de la descripció d’un ambient que mena a una constant lluita entre l’home i la natura. Enmig de la desolació del paisatge sobresurten uns personatges feréstecs que, a través d’una narrativa violenta i tallada, ressalten pels trets morals i pel seu clam existencialista.

Després de la guerra civil, publicà també en castellà. Fou amb Tino Costa, novel·la catalana publicada el 1947, que retornà a les tècniques anteriors. Les obres de l’etapa castellana són inferiors a la catalana, com la discutida biografia Verdaguer (1951), L’hora negra (1961), Narracions del delta (1965) i L’espera (1967). Col·laborà habitualment a la premsa.