Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Quar, la (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 38,25 km2, 885 m alt, 57 hab (2017)

0berguedaSituat a l’est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures.

Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Àrea comercial de Berga. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el segle XX (281 hab, l’any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar.

El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l’ermita de Sant Isidre de la Quar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puig-reig (Berguedà)

24 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 45,75 km2, 455 m alt, 4.086 hab (2017)

0berguedaSituat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s’estén a banda i banda del Llobregat, és accidentat i en gran part cobert de bosc.

L’agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan segle XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, colònia Vidal, l’Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l’alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollaci, l’antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l’antic monestir de Sant Julià de Puig-reig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Polifònica – Institut

Pobla de Lillet, la (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 51,45 km2, 843 m alt, 1.097 hab (2017)

0berguedaSituat al límit amb el Ripollès, a banda i banda del riu Llobregat, entre les serres de Falgars i la de Moreu, a la vall de Lillet. Hi ha bones pinedes de pi roig i pasturatges.

Agricultura de conreus de secà: cereals, blat de moro, farratges i, sobretot, patates; hi ha un petit sector de regadiu. Ramaderia ovina, porcina i bovina. Central hidroelèctrica. Industrialitzat des del segle XVIII en que el tèxtil havia situat la Pobla en el tercer lloc de Catalunya el 1765, durant el segle XX patí la crisi, tant aquest sector com el de la mineria, el ciment i les papereries, i actualment només hi ha alguna indústria tèxtil, paperera i poc més. Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència de l’Arija i el Regatell amb el Llobregat. Església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, i restes de l’antic castell de Lillet, que fou de la baronia de Mataplana.

El municipi comprèn també l’antic monestir de Santa Maria de Lillet, les esglésies de Santa Cecília de Riutort, Sant Miquel del Monestir, el santuari de Falgars, les antigues esglésies de Santa Magdalena de Soriguera i Sant Grau de Ginebret, les masies de Montclús i la de Vallfogona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista

Pi de les Tres Branques, el -Berguedà-

3 Respostes

(Castellar del Riu, Berguedà)

Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d’un exemplar de pi roig (Pinus sylvestris), de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres. Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat.

Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer.

El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions. Abans del 1915 morí. Entorn de l’arbre mort hom hi celebra anualment, des del 1980, una diada d’afirmació nacionalista, el tercer diumenge de juliol. A causa del seu caràcter simbòlic, el 1987 fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i objecte, per tant, d’especial protecció.

A uns 500 m del Pi, n’hi ha un de més petit, que s’anomena el Pi Jove, usat com a símbol d’una pàtria que reneix des de 1921; s’hi apleguen principalment els joves independentistes.

Pedraforca, el

19 Respostes

(Gósol / Saldes, Berguedà)

Massís de les serres interiors del Prepirineu, situat entre les serres del Verd i de Mata-rodona (sud) i del Cadí (nord). Es un sinclinal calcari molt compacte, les formes estructurals del qual desapareixen sota la coberta de pudingues montserratines, que hi arriben als 2.000 m d’altitud; els material mesozoics formen una escala de corriment damunt les calcàries eocèniques del Cadí.

La seva forma és característica per les parets escarpades a causa de l’aïllament del massís, i especialment pel seu cim, format pel Pollegó Superior (2.497 m), el qual, juntament amb el Calderer (2.491 m), enllaça amb el Pollegó Inferior (2.400 m) per mitjà d’un coll (enforcadura) de materials margosos. El conjunt té l’aparença d’una fantàstica forca, d’on li ve el nom.

Aquests pollegons de calcàries cretàciques redreçades descansen sobre margues cretàciques, als replans de les qual abunden els pins (negre i rojalet). Hi apareixen els fenòmens càrstics (avenç dels Escaladors), típics dels territoris calcaris.

L’any 1982 va ser declarat paratge natural d’interès nacional pel Parlament de Catalunya, per atendre la conservació de la seva vegetació i singular bellesa.

Enllaç web:  el Pedraforca

Patum, La

4 Respostes

(Berga, Berguedà)

Festa popular de la ciutat del dia de Corpus i diumenge següent. Sembla que cal situat el seu origen cap a la darreria del segle XIV i que commemorava, inicialment, l’alliberament de Berga del senyoriu feudal, encara que el seu nom actual, al qual s’atribueix origen onomatopeic -provinent del so insistent del timbal-, no data sinó del segle XVIII.

Consisteix a presentar en forma mimètica un seguit de quadres escènics al·lusius a diferents tradicions cristianes, especialment la lluita entre el Bé i el Mal, representats pels cristians i els moros i per l’arcàngel sant Miquel i els diables i monstres infernals.

En són els principals personatges: el Xamberg (timbaler), els cavallets, la Mulassa o Guita, els diables, anomenats els plens, que són homes farcits de palla i coberts d’efectes pirotècnics, i l’arcàngel sant Miquel.

L’any 2005 fou declarada per la UNESCO Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Enllaç web:  la Patum

Olvan (Berguedà)

11 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,58 km2, 553 m alt, 844 hab (2017)

0berguedaSituat al baix Berguedà, s’estén a l’esquerra del Llobregat, entre aquest riu i el seu afluent, la riera de Pontarró, al sud-est de Berga. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes.

S’hi conreen de secà cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i porcina. La indústria tèxtil cotonera fou important fins al tancament, el 1991, de les empreses que s’hi dedicaven. Àrea comercial de Berga.

El poble és a l’esquerra de la riera dels Cabots. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació d’Olvan, els veïnats de les Ferreres d’Olvan i de Serra-seca, la parròquia de Sant Martí de Llavinera i l’antic monestir de Valldaura.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Nou de Berguedà, la (Berguedà)

2 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 25,01 km2, 876 m alt, 157 hab (2017)

0berguedaSituat al nord de Berga, als estreps de la serra del Catllaràs, és accidentat per la serra de Picamill, a l’esquerra del Llobregat. La major part del territori és improductiva o forestal (alzinars, pinedes, pi roig i garrigues), excepte el sector central, que és el més habitat.

Conreus de secà (patates, farratges i blat). La ramaderia (bestiar boví, porcí, oví) hi té poca importància. Explotació forestal. La conca lignitífera de la Nou-Catllaràs va ser durant molts anys un dels recursos més importants, però s’ha deixat d’explotar. Important embranzida del turisme, sobretot el rural. Àrea comercial de Berga.

Al poble destaca l’església romànica de Sant Martí, amb portada i porta ferrada interessants.

El municipi comprèn, a més, el poble de Malanyeu, el santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou (1880-85), el despoblat de Clarà i la masia del Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montmajor (Berguedà)

22 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 76,49 km2, 756 m alt, 459 hab (2017)

0berguedaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Bages i el Solsonès. El terreny, molt dividit, és accidentat, al nord, pels rasos de Peguera.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (amb predomini del blat), complementada per la ramaderia (porcina, ovina i bovina) i l’avicultura. Explotació del bosc (pinedes i una part d’alzinars) per a l’obtenció de fusta. Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El poble es troba al peu d’un turó coronat per l’antiga església parroquial de Sant Sadurní.

Entre els diversos nuclis de població del terme hi ha els pobles de Gargallà, Sorba, Sant Feliu de Lluelles i el Pujol de Planès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Montclar (Berguedà)

7 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,89 km2, 728 m alt, 121 hab (2017)

0bergueda(o Montclar de Berguedà)  Situat al baix Berguedà, a l’esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). Àrea comercial de Berga. La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

Dins el terme, que comprèn també l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l’església romànica de la Santa Creu de Montclar, així com la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques