Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint.
Entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt).
Pertangué al ducat de Cardona.
Antiga quadra, actualment annexa al municipi, als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu, i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals (o de Catllarí).
Formà part, al segle XIX, del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí. L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí.
Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s’estén dos km d’est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d’aigües entre el riu Demetge i l’aigua d’Ora.
Al centre del pla hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.
El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.
L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.
Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.
L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.
(Berga, Berguedà, finals segle XVIII)
Màquina de filar, construïda entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870; és probable que fos una modificació d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar.
Era anomenada també maixerina.
(Berguedà)
Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.
Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.
Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.
Depressió de la serra que separa la vall de Murcurols (tributària del Bastareny) de la vall de Gisclareny (tributària del riu de Saldes).
Al vessant meridional hi ha el veïnat del Coll de la Bena.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç prop Baga).
Fundada abans del 898, gaudí d’una relativa prosperitat als segles X-XI. L’any 1592 s’incorporà a Sant Pau del Camp de Barcelona.
Es conserva part de l’església, d’estil romànic, restaurada.
Dades dels Països Catalans 