(o de la Boixadera dels Bancs) Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.
Poble, a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès.
L’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del segle XVIII.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o Sant Climent de Vallcebre) Antic poble (954 m alt) i parròquia, sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040.
(Puig-reig, Berguedà)
Església romànica (segle XII), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès.
Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Església i antiga parròquia, al sud del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà; al segle XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós. No té culte des del 1936.
És un petit edifici romànic del segle XII.
Poble, a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, del bisbat de Vic.
Pertanyia a la sots-vegueria de Lluçanès.
(la Quar, Berguedà)
Cim (1.171 m alt) de la serra que, a llevant de la de Picancel, separa les valls de Borredà i de la Portella, a ponent del coll de la Creu de Salga.
(Castellar de N’Hug, Berguedà)
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard.
Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839.
Es conserven les restes del castell de Roset al cim d’un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós.
Colònia tèxtil, a la dreta del Llobregat, al sud del terme, al límit amb els d’Avià i d’Olvan.
Fou fundada el 1858 per l’industrial berguedà Lluís Rosal i Cortina (la primera fàbrica de la família fou establerta a la ciutat de Berga el 1769 per Antoni Rosal i Farriols; durant la Primera Guerra Carlina fou traslladada a Mataró, on restà fins el 1853, que tornà a Berga).
La colònia continuà regida pels descendents de Rosal i Cortina; la societat s’anomena SA Tèxtil Colònia Rosal, des del 1940.
Fabrica filats, teixits i acabats de cotó i barreges amb fibres químiques i confecciona llençols estampats. Arribà a tenir 1.013 treballadors.
Dades dels Països Catalans 