(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Curs d’aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l’alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses.
Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.
(Bagà, Berguedà, 1431)
Llegenda recollida de la tradició oral en acta notarial, a petició dels freners de Barcelona que tenien sant Esteve per patró.
Segons aquesta, Galceran de Pinós, almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria (1147) i hi caigué presoner. Els sarraïns demanaren pel seu rescat 100.000 dobles d’or, 100 peces de brocat, 100 cavalls blancs, 100 vaques bragades i 100 donzelles.
El rescat fou reunit, però, abans que fos tramès, sant Esteve i sant Genís salvaren Galceran de Pinós i el seu company de la presó i els deixaren miraculosament en terres catalanes.
Fou inclosa per Tomic a les Històries e conquestes, així com pel pintor Tremulles a les pintures de la capella de Sant Esteve de la catedral de Barcelona.
(l’Espunyola, Berguedà)
Masia (o Ribolleda), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els termes de Montmajor i Navès, a la dreta de la riera de Tantallatge.
(Catalunya, 1990 – )
Multi-competició esportiva per equips que se celebra anualment al Berguedà i comarques properes al principi del mes de juny.
Durant una setmana els equips participen en una aventura esportiva per la muntanya que consisteix a superar més de 400 km, 50 dels quals s’han de fer en canoa canadenca, tres nedant, 300 més en bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçades superiors als 100 m.
També hi ha una cursa d’orientació, una tirolina de 100, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reserva cada any fins a l’últim moment.
A la prova hi participen equips, de tres o quatre persones, procedents de tota Europa.
Enllaç web: Raiverd
(Berguedà)
Serra exterior del Pre-pirineu, que s’estén d’oest a est, perpendicularment al Llobregat i al sud dels rasos de Peguera, a la divisòria entre l’alt i el baix Berguedà, és a dir, al contacte del Pre-pirineu amb la Depressió Central.
Les formes estructurals de plegament són molt accidentades; les capes de calcàries cretàcies i eocèniques en posició vertical hi formen crestes altes i escarpades.
Hi abunda el pi rojalet i l’alzinar.
Prop del cim (1.292 m) hi ha el santuari de Queralt.
(Berga, Berguedà)
Santuari (Santa Maria de Queralt), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV. De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona.
La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916.
El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41. Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres dependències.
El santuari estigué a càrrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Madrona o d’un sacerdot custodi.
És un centre de gran devoció comarcal.
El 1916 la Mare de Déu de Queralt fou coronada canònicament.
Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel.
De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d’Aguilar.
baronia del Pujol de Planès (Catalunya, segle XX) Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.
(Puig-reig, Berguedà)
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig, o Santa Maria de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028.
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).
(Bagà, Berguedà)
Muntanya (2.406 m alt) del Pirineu axial, al nord-est del tossal de Rus, que enllaça amb la Tossa d’Alp i, per la serra de Moixeró, amb la serra de Cadí.
Les aigües del vessant septentrional aflueixen al Segre, mentre que al meridional neix el Bastareny, afluent del Llobregat.
Els seus materials paleozoics es plegaren al final del paleozoic, durant l’orogènia herciniana.
(la Quar, Berguedà)
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella).
Fou erigida pels senyors del castell de la Portella poc abans de l’any 997 a la vall aleshores dita de Frontanyà, i més tard vall de la Portella.
L’any 997 el comte Oliba (futur bisbe de Vic i abat de Ripoll) cedí a la casa de Sant Pere, aleshores en construcció, uns béns patrimonials. L’església monacal no fou consagrada, però, fins al 1035.
L’any 1617 se li uní el monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, i durant la guerra carlina de 1833-40 s’hi traslladà la Universitat de Cervera.
Es conserven restes del claustre romànic.
Dades dels Països Catalans 