(Viver i Serrateix, Berguedà)
Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn.
Existia ja el 1131. L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910. Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir.
(Puig-reig, Berguedà)
Església romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l’Espunyola a Puig-reig. Conserva l’edificació romànica del segle XII.
Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà.
Església, al sud-oest del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple pre-romànic del segle X.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o de Paller) Antiga ermita, situada dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny, dins l’antiga parròquia de Brocà.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità (1370). Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó.
Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o Sant Llorenç de Bagà) Poble, al nord del terme, prop del límit amb el de Bagà, a la dreta del Bastareny.
La seva església parroquial (que és la de l’antiga abadia de Bagà) depenia de les de Sant Julià de Cerdanyola (al qual municipi fou agregat) i de Sant Climent de la Torre de Foix.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
(o Sant Joan de Cor-de-roure) Poble i antiga casa monàstica, al nord-oest del terme, prop de la masia de Cor-de-roure.
El 899 és citat entre les possessions de Sant Joan de les Abadesses. El 922 es consagrà la seva església, a precs de l’abadessa Emma, i aleshores tenia una comunitat canonical de sacerdots, als quals el bisbe d’Urgell donà la cura d’ànimes del lloc.
Hom creu que els seus comunitaris passaren a Sant Joan de les Abadesses en convertir-se aquell monestir en canonical (1017), i restà com a parròquia rural.
L’església, refeta als segles XVII-XVIII, serva un absis romànic i sepultures cavades a la roca dels seus primers temps (segles IX-X).
Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Montdarn (o de Sant Martí de Balaguer).
(o de Vallcebre) Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.
Conserva l’edificació romànica, molt transformada.
(Cercs, Berguedà)
Antiga església parroquial, primitivament titulada de Sant Andreu, al nord-oest de la població, sobre el Pont de Rabentí.
L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII.
Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi.
(o de la Boixadera dels Bancs) Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.
Poble, a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès.
L’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del segle XVIII.
Dades dels Països Catalans 