Sector de la zona litoral del municipi, a llevant del cap de Salou, davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de la Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic (hotels, restaurants, xalets, apartaments).
(Reus, Baix Camp)
Barri residencial de la ciutat, als afores de la ciutat, prop de la carretera de Montblanc.
Es formà el primer terç del segle XX com a grup de xalets de famílies menestrals.
(o el Puget, o el Putget) Barri i turó (135 m alt) de la ciutat, situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia; s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu.
Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector.
El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Turó del Putxet (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d’un centre meteorològic.
(Manresa, Bages)
Partida, al nord-oest de la ciutat, centrada pel turó testimoni del mateix nom (85 m damunt i a l’esquerra del Cardener), vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna pre-glaciar.
El topònim surt documentat des del segle XIII.
Colònia d’estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
Fins a mitjans del segle XX fou un establiment amb hotel i zona d’estiueig de gent acabalada, fins que va tancar al començament dels 1990.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri, situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta -amb l’onada immigratòria vers l’aglomeració barcelonina- damunt els terrenys del sector de muntanya de l’Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles. Fins el 1973 no hi arribà el metropolità.
Forma un continu urbà amb el barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, limitat per les importants vies de comunicació avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector nord de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu.
Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta del segle XX, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic.
La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana (1957) desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla.
(Cambrils, Baix Camp)
Barri marítim de la vila, situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador (i actualment també esportiu) fou refet i ampliat els anys 1930; hi ha també un alfòndec per al peix.
El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic (els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’oest, fins a Mont-roig).
Església parroquial de sant Pere.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri mixt d’habitatges i indústria, situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via de ferrocarril i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu del Port són els principals eixos.
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri.
Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’al·luvió. L’antiga capella de Santa Maria de Port és actualment parròquia. Hi ha associació de veïns.
(o Pont Major) Barri de la ciutat, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l’antic terme municipal de Sant Daniel.
Es formà prop del pont Major, que en aquest indret creua el riu.
La seva església (Mare de Déu de la Pietat) fou bastida el 1572, en estil gòtic; havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona; es constituí en parròquia el 1927.
Dades dels Països Catalans 