Arxiu d'etiquetes: barris

Sant Ponç de Fontajau

(Girona, Gironès)

(o Sant Ponç de Talaià)  Poble i actual barri de la ciutat, a l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.

L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontajau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat.

Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià.

Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.

Sant Pol -Baix Empordà-

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro.

Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró (Castell d’Aro).

És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.

Sant Pere Màrtir -Garrotxa-

(Olot, Garrotxa)

Barri, a l’oest del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.

Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter.

També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir.

Sant Pere de Reixac

(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Zona mixta d’habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyo, dins el territori de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac).

El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.

Sant Pere de Ger

(Ger, Baixa Cerdanya)

Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.

A l’origen era una capella comtal, situada prop de l’estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles.

El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local.

Sant Oleguer

(Sabadell, Vallès Occidental)

(o les Cases de Can Garcia Planes)  Barri, situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll.

Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960).

El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al setembre de 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones.

Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant.

Sant Narcís -Girona-

(Girona, Gironès)

Barri residencial, situat al sud-oest de la ciutat.

Tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars.

Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri.

Sant Maure

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.

La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura.

El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maure, erigida en parròquia el 1968.

Sant Joan Baptista de Besòs

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).

El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.

Sant Josep -l’Hospitalet de Llobregat-

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat.

En aquest sector hom localitzà al començament del segle XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà.

Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.