(el Vendrell, Baix Penedès)
Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador.
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del segle XVIII.
Fou, des de la fi del segle XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic.
L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s’ha edificat l’Auditori Pau Casals.
(Tarragona, Tarragonès)
Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí.
Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500.
Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector.
(Olot, Garrotxa)
Antic veïnat i actual barri, situat al sud-oest del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc, prop del riu (units a la ciutat pel passeig de Sant Roc), on se celebraven diversos aplecs.
Modernament s’hi ha format un barri suburbà, d’immigrats, amb una gran anarquia urbanística i deficients infraestructures, dit popularment Pequín.
Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc.
Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l’autopista de Mataró i l’avinguda d’Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
És format per blocs d’habitatges i té associació de veïns i parròquia.
(o Sant Ponç de Talaià) Poble i actual barri de la ciutat, a l’antic terme de Sant Gregori, al sector pròxim a la ciutat, agregat al seu terme l’any 1974.
L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontajau, afluent seu per la dreta, al nord-oest de la ciutat.
Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià.
Fins fa poc era un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Barri, a llevant del nucli antic de la vila, en part dins el terme de Castell d’Aro.
Dóna nom a la platja de Sant Pol, oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró (Castell d’Aro).
És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments.
(Olot, Garrotxa)
Barri, a l’oest del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter.
També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental)
Zona mixta d’habitatge i indústria, sorgida al pla del Masrampinyo, dins el territori de l’antiga parròquia de Sant Pere de Reixac (Reixac).
El 1970 comptava, juntament amb el barri de Masrampinyo, amb 3.604 h; la població augmentà un 139 % entre el 1960 i el 1970.
(Ger, Baixa Cerdanya)
Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l’estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles.
El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local.
(Sabadell, Vallès Occidental)
(o les Cases de Can Garcia Planes) Barri, situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll.
Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960).
El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al setembre de 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones.
Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant.
Dades dels Països Catalans 