(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, que pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Les primeres notícies que en parlen són de les darreries del segle X, quan tan sols era una petita munió de cases a l’entorn de la sagrera de l’església de Sant Martí.

A final del segle XIX es desenvolupà ja com a nucli industrial, amb nombroses indústries del metall i del tèxtil.

En l’actualitat és una zona d’habitatges, travessada per l’avinguda Meridiana, que ha perdut l’antiga funció industrial, i ha estat substituïda pel sector del comerç i dels serveis.

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al voltant del temple de la Sagrada Família. D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample.

Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet (Sant Martí de Provençals). És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important.

La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà (1859), no fou habilitada com a tal fins l’any 1981; és centrada per un gran estany envoltat de jardins.

L’avinguda de Gaudí, projectada el 1907, oberta el 1927 i transformada en rambla el 1985, actua com a eix comercial de la zona juntament amb els voltants del mercat dit de la Sagrada Família (1944, reformat el 1993).

Els moments de més edificació al barri foren pels volts dels anys 1905, 1930, 1950 i 1970. Hi ha una associació de veïns que, creada el 1971, ha obtingut força projecció cultural i social al barri.

A la plaça de Tetuan hi ha el monument al doctor Robert, de J. Llimona, inaugurat el 1910, retirat el 1940 i restituït el 1985, i a la cruïlla passeig de Sant Joan amb la Diagonal fou erigit el 1924 el monument a Jacint Verdaguer, de Joan Borrell i Nicolau, que dóna nom a la plaça.

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, dins el districte de Nou Barris, al peu i vessants del turó de les Roquetes (305 m alt), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.

Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i casetes amb hortet disperses; aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per auto-construcció.

Actualment el barri és format per blocs d’habitatges. Els dèficits en equipament urbà són importants. Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi ha arribat tardanament (el 1974 i el 1981 respectivament).