(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat.
En aquest sector hom localitzà al començament del segle XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà.
Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.
Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3,5 ha) que comprà a la Costa Brava.
Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella.
El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic (el Comtat de Sant Jordi).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca.
Sorgí al decenni del 1950 amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.
(o colònia Soldevila) Colònia fabril, situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (segle XII), ampliada i modificada modernament.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l’Obra Sindical del Hogar dins el pla d’absorció del barraquisme de Barcelona.
Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l’OSH ha esmenat els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars.
La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l’est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l’oest.
Als segles XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig.
El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d’altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.
La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
(Manlleu, Osona)
Barri mixt d’habitatge i d’indústria, situat a llevant del primitiu nucli urbà, entre el Ter i la confluència de les carreteres d’Olot i de Roda de Ter.
S’hi localitzen unes instal·lacions poliesportives municipals.
Barri de la ciutat, situat dins l’antic terme de Gràcia, als vessants meridionals dels turons del Carmel i de la Rovira. La seva urbanització s’inicià la segona meitat del segle XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut (1864), edificada per iniciativa d’Antoni M. Morera.
Antic sector agrícola, amb importants masos, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca.
La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’obertura d’aquest carrer fins a la plaça de Joanic (amb un mercat des del 1887), contribuïren a millorar les comunicacions del barri.
Eusebi Güell i Bacigalupi comprà el 1899 la finca de can Muntaner, al vessant meridional del turó del Carmel, per fer-hi una urbanització tipus ciutat jardí segons un projecte d’Antoni Gaudí, que, en fracassar econòmicament, vengué a l’ajuntament de Barcelona (parc Güell); l’antiga masia de can Muntaner és ocupada en l’actualitat per un grup escolar.
El mateix Antoni M. Morera creà el 1895 el parc de la Salut, dins la finca de can Xipreret de la família Sanllehy, i la masia es transformà en l’Hotel del Parc; en el mateix indret, i poc després, fou fundat el Salut Sport Club (1902), dedicat al futbol i al tennis (actual Club de Tennis la Salut). El 1907 fou fundat el Club Esportiu Europa. En 1910-20 es formà el Barri dels Periodistes, del tipus ciutat jardí, al vessant sud del turó de la Rovira.
L’expansió urbana de Barcelona en els darrers anys cap al nord-est així com l’obertura del primer cinturó de ronda, han contribuït a l’enderrocament de moltes de les antigues torres i a la densificació i compartimentació del barri; les antigues instal·lacions del Club Esportiu Hispano Francès són ocupades per grans blocs d’habitatges.
El monestir de Sant Josep de la Muntanya (1895) fou profusament visitat a començament del segle XX.
