(Girona, Gironès)
Barri residencial, situat al sud-oest de la ciutat.
Tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars.
Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Barri i cap del municipi, formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura.
El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maure, erigida en parròquia el 1968.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat.
En aquest sector hom localitzà al començament del segle XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà.
Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat.
Nom donat, per Federico Jorge Bayo y Timmerhans, comte pontifici de San Jorge, al terreny (3,5 ha) que comprà a la Costa Brava.
Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella.
El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic (el Comtat de Sant Jordi).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca.
Sorgí al decenni del 1950 amb l’inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.
(o colònia Soldevila) Colònia fabril, situada a la dreta del Llobregat, al nord del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve (segle XII), ampliada i modificada modernament.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial, obrer i perifèric, promogut per l’Obra Sindical del Hogar dins el pla d’absorció del barraquisme de Barcelona.
Es començà a edificar el 1965 i és format per blocs d’habitatges de planta baixa i dos pisos, que han esdevingut aviat deteriorats a causa de la mala qualitat de la construcció: l’OSH ha esmenat els principals defectes de l’edificació, després de continuades protestes populars.
La proximitat a l’aeroport de Barcelona ocasiona als seus habitants fortes molèsties.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l’est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l’oest.
Als segles XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig.
El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d’altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).
(Badalona, Barcelonès)
Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest del centre urbà, del qual queda separat per l’autopista de Mataró, entre els antics veïnats de Llefià i Sistrells.
La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut.
Dades dels Països Catalans 