Barri de la ciutat, sorgit modernament per l’expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.
Secà de Sant Pere, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: barris
Sarrià -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià.
Es formà al voltant de l’església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l’edat mitjana s’establí l’aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d’estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s’hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins.
És un barri residencial i s’hi concentren la majoria de grans escoles privades.
Sants -Barcelona-
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l’Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar.
Antic poble agrícola que correspon a l’antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants.
Al segle XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l’Espanya Industrial.
Actualment té encara alguna petita indústria, però s’ha convertit en un barri de serveis i residencial.
Santa Rosa -Barcelonès-
(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)
Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d’en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena).
Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca.
És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d’equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns.
Santa Maria de Gardeny
(Lleida, Segrià)
Barri perifèric de la ciutat, situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt), on s’aixecava l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial -iniciat vers el 1951- i un grup de cases prefabricades destinades a les famílies desallotjades del Canyeret, que han estat progressivament substituïdes per blocs d’habitatges.
Santa Maria, colònia
(Ripoll, Ripollès)
Colònia tèxtil (filatures de cotó), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana (SAPHIL).
L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc (popularment hom l’anomena el Roig).
Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll.
Santa Eugènia de Ter
(Girona, Gironès)
Antic municipi (78 m alt), agregat el 1962 a l’actual. Actualment és un barri de la ciutat, 2 km a l’oest del centre urbà.
Situat a la dreta del Ter, forma un continu urbà amb Girona (est) i amb Salt (oest).
Indústria tèxtil, d’arrelada tradició, i de la construcció. Plaça de braus de Girona.
Santa Eugènia, raval de
(Taradell, Osona)
Raval, prop de l’església de Santa Eugènia de Berga.
Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant; s’ha desenvolupat molt modernament.
Sant Vicenç de Jonqueres
(Sabadell, Vallès Occidental)
(o Jonqueres) Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan segle XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 a l’actual, situat prop del Ripoll, al nord de Sabadell.
El terme és esmentat ja el segle X, com a dependent de Terrassa; l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics.
El 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres, traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona.
El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció.
Sant Salvador, raval de -Lleida-
(Lleida, Segrià)
(o Vilanova del Bisbe) Barri, continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any.
Dades dels Països Catalans 