(Vacarisses, Vallès Occidental)
Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.
(Sant Just Desvern, Barcelonès)
Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.
Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.
L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.
Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.
(Girona, Gironès)
Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.
Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.
Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.
(Barcelona)
(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).
El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.
Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.
Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.
(Girona, Gironès)
Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.
Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.
Pren el nom d’una edificació bastida el 1872.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).
Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.
Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.
Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.
Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.
Dades dels Països Catalans 