(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Barri sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca.
Hom hi ha construït blocs de pisos i naus industrials.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, a l’est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll. S’estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo.
Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d’Arraona (segle XI).
Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys 1950. Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
(o el Polígon Gornal) Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.
Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.
Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.
(Sant Just Desvern, Barcelonès)
Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.
Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.
L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.
Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.
(Girona, Gironès)
Barri obrer de la ciutat, a llevant de l’antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel.
Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan segle XX.
Li donà el nom la torre Gironella, fortificació medieval.
(Barcelona)
(o Torre Baró) Barri residencial obrer i perifèric, dins l’antic municipi de Sant Andreu de Palomar. S’estén des de l’autopista de Barcelona a Perpinyà vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola (turó de les Roquetes).
El seu origen es troba en el projecte (1935) d’urbanització d’aquest sector, del tipus de la caseta i l’hortet, que degenerà a partir del decenni 1940-50 en una edificació de tipus semi-barraquístic, mancat d’urbanització.
Situat dins l’antiga quadra de Vallbona, prengué el nom del casal de la propietat rural del baró de Pinós, que, cremat per les autoritats borbòniques i reedificat el 1797, fou enderrocat definitivament amb la construcció de l’autopista.
Té associació de veïns, que forma part de la dels Nou Barris. Té importants dèficits en equipaments urbans.
Dades dels Països Catalans 