Arxiu d'etiquetes: barris

Balladors, es

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

Barri, constitueix una eixample de la vila, on es troben els millors edificis.

Bàlitx

(Fornalutx / Sóller, Mallorca Tramuntana)

Grup de possessions, situades prop de la costa nord-est de l’illa, al vessant septentrional de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx (579 m alt), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx.

Termenal dels dos municipis (on hi ha Bàlitx d’Amunt, Bàlitx d’Enmig i Bàlitx d’Avall).

Baix des Cós, es

(Manacor, Mallorca Llevant)

Barri, el més extens de la ciutat, habitat, principalment, per pagesos.

Baies, les

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa.

L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.

Badia -Selva-

(Osor, Selva)

Barri, a l’esquerra de la riera d’Osor, a la dreta de la vila.

Babel, el * -Alacant-

(Alacant, Alacantí)

Forma castellanitzada del barri i partida rural del Baver.

Borriana (Plana Baixa)

Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: AjuntamentGegants i CabutsInstitut Jaume I

Betxí (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.

El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Benicàssim (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: AjuntamentTurismeCulturaCasal JoveInstitut

Beneixida (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,2 km2, 35 m alt, 686 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s’alimenta principalment de l’aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic, i s’ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l’esfondrament de la presa de Tous. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El terme municipal comprèn l’enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d’ell, i el barri de Beneixideta.

Enllaç web: Ajuntament