Arxiu d'etiquetes: barris

Beneixida (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,2 km2, 35 m alt, 686 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s’alimenta principalment de l’aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic, i s’ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l’esfondrament de la presa de Tous. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El terme municipal comprèn l’enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d’ell, i el barri de Beneixideta.

Enllaç web: Ajuntament

Avall, los d’ -Mallorca-

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Barri format des del segle XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l’antic nucli de los d’Amunt per un torrent.

Era anomenat també Poble Major (1395), Partida d’Avall o Vila d’Avall.

Arteas, Las

(Begís, Alt Palància)

Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d’Aragó.

Es troba dividit en dos nuclis: Las Arteas de Abajo i Las Arteas de Arriba.

Armadans, So N’ *

(Palma de Mallorca)

Veure> So N’Armadans  (barri).

Arbó, colònia

(Tiana, Maresme)

Barri, al límit amb el municipi de Montgat.

Amunt, los d’ -Mallorca-

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Barri antic i origen del poble, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà iniciada el segle XVI.

També ha estat anomenada Pobla Antiga (1395), Partida d’Amunt o Vila d’Amunt.

Altea (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 34,43 km2, 62 m alt, 22.518 hab (2014)

Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme.

Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l’agricultura i la indústria conservera.

La vila, a partir del segle XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el segle XX, s’ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s’hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s’hi troba l’antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600.

El terme comprèn el llogaret d’Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l’antic castell de Bèrnia.

Enllaç web: Ajuntament

Alquerieta, l’ -Ribera Alta-

(Alzira, Ribera Alta)

Barri, a l’extrem nord-est de la ciutat, a l’entroncament de les carreteres d’Alzira a Sueca i d’Alzira a Favara de la Ribera.

Alqueries, ses -Mallorca-

(Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Pla)

Barri, situat al nord de la vila, prop de la carretera de Santa Maria del Camí a Sencelles.

Alqueria de la Torre, l’

(València, Horta)

(o la Torre) Barri, al sud de la ciutat, situat al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.