Arxiu d'etiquetes: barrancs

Dòvia, la

(Pratdip, Baix Camp)

Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.

El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.

La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.

El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.

Dellui

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.

La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.

El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.

Darmós

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.

La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784.

La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l’església fou refeta en 1862-67).

Cunca, barranc de la

(Baix Ebre)

Afluent dretà de l’Ebre, al qual desemboca aigua amunt i dins el terme d’Aldover.

Neix als vessants septentrionals del Caro. A la seva vall alta, inclosa en el terme d’Alfara de Carles, hi ha el despoblat de Carles i la caseria del Toscar.

Contraix, coma de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.

És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).

El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.

Conangles, vall de

(Viella, Vall d’Aran)

Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.

És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.

Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).

A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.

Clua de Meià, la

(Artesa de Segre, Noguera)

Poble, situat en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.

Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial; l’església parroquial és dedicada a sant Julià.

Clua de la Conca, la

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Poble (699 m alt), a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana.

Pertanyia al monestir de Lavaix; la parròquia (Santa Maria) depenia de la d’Alsamora.

Civit

(Talavera, Segarra)

(ant: CevitPoble (711 m alt), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.

La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Cerbi, pica de -Pallars Jussà-

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta).

El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quiri, i el port d’Erta (2.460 m) l’uneix al massís format pels pics d’Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro.

Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet.