(País Valencià, segle XIII – 1322/26)
Fill de Guillem Ramon de Montcada. Heretà del seu pare la baronia de Nules. Comprà Cirat (1322) a Gonçal Ximenes d’Arenós.
Es casà amb Elisenda de Sarrià. Foren pares de:
Blanca de Montcada i de Sarrià (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Muller de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. El seu pare vengué Nules al seu marit.
Sibil·la de Montcada i d’Arborea (País Valencià, s XIII – d 1258) Fou la muller de Joan d’Arborea (vers 1338), senyor de Bosa.
Antoni de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473) Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV) Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.
Bernat de Montcada (Catalunya, segle XI) Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.
Cèsar de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648) Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.
Elionor de Montcada (Catalunya, segle XV) Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.
Galceran de Montcada (Catalunya, segle XIII – 1275/76) Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.
Gastó de Montcada * Veure> Gastó VI de Bearn (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).
Guillem Ramon de Montcada * Veure> Guillem Ramon I de Bearn (vescomte, segle XII-1223).
Guillem Ramon de Montcada (País Valencià, segle XIII – 1295/1301) Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.
Guillema de Montcada * Veure> Guillema de Bearn (baronessa de Montcada, s XIII-1309).
Jaume de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664) Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.
Margarida de Montcada * Veure> Margarida I de Bearn (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).
Riambau de Montcada (Catalunya, segle XI) Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.
Roger de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV) Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.
Saurina de Montcada (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII) (o de Bearn) Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.
Simó de Montcada (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437) Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.
(Oliva, Safor, segle XV – 1536)
(dit també Ramon de Riu-sec) Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta. Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Prengué part en el setge de Màlaga (1487) i en les campanyes de Ferran II de Catalunya a Nàpols.
Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó i de Portugal, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats.
Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo (1511), en el qual figuren unes Cobles seves. Protector de l’humanista Joan Baptista Anyes, l’elegí com a preceptor del seu nebot i successor Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec.
És autor d’un sonet, en castellà, a la fi de la traducció castellana d’Orlando Furioso d’Ariosto, de Jerónimo de Urrea. Gil i Polo l’inclogué entre els poetes valencians en el seu Canto del Turia.
(Oliva, Safor, 1499 – 25 octubre 1550)
Noble i poeta. Tercer comte d’Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d’ell.
El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran I de Cardona i Enríquez. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora.
Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar.
Fou el pare de Magdalena i de Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona.
Eren fills de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia.
Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona (País Valencià, segle XVI – 1596) Dama. Casada amb Carles de Borja i de Castro, duc de Gandia. Obtingué el comtat d’Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587.
Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona (País Valencià, segle XVI – 1569) Comte d’Oliva, baró de Nules, Pego, Murla, Cofrents i vall d’Aiora i dels feus de Sardenya. Morí sense fills, i les diverses línies del llinatge Centelles es disputaren llavors l’herència.
(País Valencià, vers 1380 – Sardenya ?, Itàlia, 1433)
(dit també Ramon de Riu-sec) Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí I el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves.
Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne.
Partidari de Ferran I d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de Jaume II d’Urgell, que foren derrotats a Morvedre, batalla que decidí de fet el triomf de la candidatura de Ferran d’Antequera. Fou conseller i mariscal del nou rei en el setge de Balaguer, al cap de les tropes valencianes, i fou premiat per aquest amb diverses donacions i amb 36.000 florins (1412).
El 1415 acompanyà l’infant Joan a Sicília, on el rei Ferran I li concedí nombroses rendes. Retornat a terres catalanes, acompanyà posteriorment el rei Alfons IV el Magnànim en la seva expedició a Itàlia com a capità d’una galera i, després, com a capità general de les tropes.
Virrei de Sardenya (1421-33), obtingué els feus d’Osilo, Monteagudo, Anglona i Metzalogo, i, a més, la baronia de Goceà (1421). Acompanyà el rei en les seves empreses i residí a Sardenya i també als seus dominis del País Valencià.
(País Valencià, segle XIV – abans 1391)
Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.
Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.
Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.
El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.
(País Valencià, segle XIV – 1409)
Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.
Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.
Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).
Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).
Foren germans seus:
Joan de Centelles i de Riu-sec (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99) Morí jove.
Pere de Centelles i de Riu-sec (País Valencià, segle XIV – València, 1398) Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.
(País Valencià, segle XIV – 1368)
Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l’expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l’illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344).
El rei Pere III li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d’Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats.
El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l’illa de l’atac de les forces de Jaume III de Mallorca (1349). També es distingí en l’expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356).
Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat II de Cabrera, L’any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Moianès).
Dades dels Països Catalans 