(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
(Barcelona, 1881 – 1901)
Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable.
Hi destacaren l’estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l’Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892).
Fou enderrocat el 1901.
(Barcelona, setembre 1976 – desembre 1980)
Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números.
Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d’ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.
(Barcelona, 1847 – 1853)
Grup policial de vigilància de Barcelona, dirigit per Jeroni Tarrés. Famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments. Tenia fama d’ésser composta per malfactors.
Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres: Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal.
(Barcelona, 1963 – 2015)
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.
El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.
De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.
Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic barri de barraques, situat a la platja (entre la Barceloneta i el Poblenou), que desaparegué vers el 1970 amb el trasllat dels seus habitants (en una gran proporció gitanos) a habitatges de l’Obra Sindical del Hogar, caracteritzats per la seva baixa qualitat d’edificació.
(Barcelona, 24 octubre 1868 – 7 agost 1869)
Revista satírica subtitulada “periòdic polític liberal”. Fou el producte de la fusió de “La Rambla” i “La Barretina” i defensà la república federal.
Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.
(Barcelona, 10 juny 1873 – 1 setembre 1873)
Periòdic. Era publicat per un grup d’exiliats francesos que s’autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional.
Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes.
(Barcelona, 10 març 1843 – setembre 1844)
Revista. Fundada i redactada exclusivament per Jaume Balmes.
Fou l’antecedent més immediat d'”El Pensamiento de la Nación”, que publicà a continuació a Madrid.
(Barcelona, 1773 – després 1777)
Publicació setmanal. Fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom. Publicà articles de tema miscel·lani. N’aparegueren 62 números (fins al 30 setembre 1774).
Sis mesos després en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, així com una Historia de Mauritania y del Reino de Argel.
Més tard publicà El blasón de Cataluña, història apòcrifa d’E. Barelles, publicada entre 1776 i 1777.
Dades dels Països Catalans 