(Poblenou, Barcelona, 1918 – 1987)
Empresa siderúrgica.
Durant els any 1970 experimentà un fort creixement amb la construcció d’una factoria nova a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la participació en altres empreses, que l’han convertit en el primer grup siderometal·lúrgic català. El 1980 ocupava 705 empleats.
L’any 1987 passà a dependré de l’empresa siderúrgica catalana Companyia Espanyola de Laminació.
(Barcelona, 1863 – 1874)
Almanac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d’“Un Tros de Paper” (Robert Robert, Conrad Roure, E. Vidal i de Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.).
Gaudí d’una gran popularitat (se’n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).
(Barcelona, Barcelonès)
Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.
Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.
El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.
Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.
(Barcelona, 15 novembre 1896 – 15 abril 1899)
Revista manuscrita que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta vuit números realitzats quinzenalment.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d’El Rovell de l’Ou i hi col·laboraren -per a informar llur company Pere Ysern, que estudiava a Roma- diversos artistes. L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner.
Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins al 1974.
(Barcelona, 1 novembre 1858 – 10 febrer 1879)
Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats.
Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà “El Principado”, i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué “La Imprenta”, que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals.
Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79.
Finalment, arran d’una altra prohibició, el 1879 fou substituït per “El Diluvio”.
Arribà a tenir una gran popularitat.
(Barcelona, Barcelonès)
Barri de la ciutat, dins l’antic municipi d’Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d’autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d’Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll.
Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.
(Barcelona, 1881 – 1901)
Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable.
Hi destacaren l’estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l’Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892).
Fou enderrocat el 1901.
(Barcelona, setembre 1976 – desembre 1980)
Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números.
Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d’ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.
(Barcelona, 1847 – 1853)
Grup policial de vigilància de Barcelona, dirigit per Jeroni Tarrés. Famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments. Tenia fama d’ésser composta per malfactors.
Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres: Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal.
(Barcelona, 1963 – 2015)
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica. Se celebrà anualment dins el marc de la Fira Oficial i Internacional de Mostres.
El primer només fou dedicat a la fotografia; l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprèn també electrònica. El 1976 fou homologat com a saló internacional.
De fet, constitueix una exposició monogràfica de les manifestacions més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics.
Entrà en dificultats per la tecnologia digital i l’augment d’exposicions del sector. Deixà de celebrar-se el 2015 i fou absorbit per Graphispack.
Dades dels Països Catalans 