Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Sants -Barcelona-

62 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l’Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar.

Antic poble agrícola que correspon a l’antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants.

Al segle XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l’Espanya Industrial.

Actualment té encara alguna petita indústria, però s’ha convertit en un barri de serveis i residencial.

Santa Maria de Jonqueres -Barcelona-

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació (la Concepció) de l’antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l’actual plaça d’Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al segle XIX.

Les dependències conventuals, llevat de l’església i el claustre, que foren traslladats al carrer d’Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.

Santa Maria de Jerusalem (Barcelona)

Santa Maria de Jerusalem

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de monges franciscanes observants.

Fundat el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València.

El seu claustre gòtic, de l’últim quart del segle XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.

Santa Maria de Gràcia

3 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

“Josepets” Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants.

Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al segle XVII. Fou incendiat el 1936.

L’església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d’una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes.

Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.

Santa Madrona

5 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església de la muntanya de Montjuïc, construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.

Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi instal·laren temporalment. En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites; també intentaren d’establir-s’hi els recol·lectes i els augustinians; després d’una estada interina dels trinitaris (1618), passà als caputxins (1619).

Desaparegué amb el setge del 1640; reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió.

En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec.

Santa Eulàlia del Camp

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de canonges augustinians, fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.

El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del segle XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles.

El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna.

Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de religioses dominicanes procedent del monestir de Prulla (Llenguadoc), que des del 1351 era prop del portal de Jonqueres, prop de la muralla de la ciutat. En passar a Santa Eulàlia prengueren el nom de convent de Montsió.

Santa Eulàlia de Sarrià

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga capella, erigida vers el 1463 a Sarrià. Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona.

Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat.

El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya.

Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi. Era molt popular la font de Santa Eulàlia, descoberta el 1637.

Al llarg del temps s’amplià amb nous altars (1784), un campanar i cor, i el seu voltant, ple de boscs, s’omplí de capelles i donà origen al desert de Sarrià, visitat per reis i personatges importants.

El convent de Santa Eulàlia de Sarrià fou destruït el 1835. El 1887 fou restablerta a la vora la vida conventual, sota l’advocació de santa Anna.

A l’indret del vell convent s’instal·là un estatge de beneficència, l’Institut del Desert de Sarrià per a Obrers Invàlids.

Santa Caterina de Barcelona

43 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de frares dominicans.

Establert l’orde en aquesta ciutat el 1219, al final del segle XIII ja tenia construïda l’església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l’antic raval de Sant Pere.

Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d’aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l’arquitectura gòtica barcelonina.

Contenia nombrosos monuments funeraris, d’un gran interès des del punt de vista de l’escultura, i altres obres d’art.

Santa Anna de Barcelona

26 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de canonges. Fundada com a col·legiata per l’orde del Sant Sepulcre, l’any 1141. Durant el segle XIII, i sobretot el XV, sofrí nombroses reformes i ampliacions que configuraren el seu actual aspecte.

S’hi conserva, del segle XIII, l’absis rectangular i part del creuer; la part principal de l’església és del 1300 i del segle XIV la nau amb volta de creueria; ja al segle XV s’aixecaren el claustre, la sala capitular i algunes capelles; al final d’aquest mateix segle es féu el retaule de l’altar major.

Les altres construccions de la col·legiata s’agrupaven al voltant del pati obert davant l’església, que dóna al carrer de Santa Anna.

Santa Àgata -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327).

Els fonaments d’aquesta església d’una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l’embigat del sostre; l’absis té volta d’ogives i el seu campanar és de planta octagonal.

En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d’altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d’Olivera.

Les capelles laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l’altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l’Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal.