(Barcelona, 1971 – )
(IMIPAE) Organisme. Creat per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, amb la funció primordial de participar activament en la renovació pedagògica, que s’integrà al municipi barceloní el 1977.
Els seus treballs de recerca han permès l’elaboració d’un mètode d’ensenyament, la “pedagogia operatòria”, basat en l’obra de Piaget però que té en compte les característiques de l’entorn dels nens catalans i les exigències dels programes escolars.
Montserrat Moreno i Genoveva Sastre han estat el motor d’aquest col·lectiu des de la seva fundació.
(Barcelona, 12 gener 1943 – )
(IMH) Organisme. Engloba les diverses activitats de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1917).
Comprenia també el Museu d’Indústries Populars (1942), el Museu d’Història de la Ciutat (1943) i la Comissaria Municipal d’Excavacions (1948), institucions que a partir del 1957 esdevingueren autònomes.
Té la seu a la casa de l’Ardiaca.
(Barcelona, 1954 – )
(IMEB) Organisme, dependent de l’ajuntament.
Aconseguí una certa ressonància ciutadana entre el 1956 i el 1962, quan n’era director Artur Martorell i Bisbal, el qual organitzà, a través de l’Institut, uns cursets radioescolars que tingueren una gran acollida, i dotà, a més, a aquesta institució d’una magnífica biblioteca pedagògica.
Des del 1993 gestiona els principals centres docents municipals, entre ells l’Escola Massana, el Conservatori Superior de Música i les escoles bressol.
Enllaç web: Institut Municipal d’Educació de Barcelona
(Barcelona, 1919 – 1939)
Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu.
El 1922 col·laborà en l’organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona.
De la fusió d’aquest Institut amb l’Oficina Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil.
Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques.
(Barcelona, 1984 – )
(IERMB) Consorci públic. Té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.
Inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics.
Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i problemes que l’afecten.
També duu a terme estudis que comparen la realitat urbana de Barcelona amb altres sistemes urbans d’arreu del món, especialment d’Europa, realitza estudis aplicats per encàrrec d’organismes públics, imparteix estudis de post-grau i organitza activitats de suport a l’administració local.
Enllaç web: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
(Barcelona, 1939 – )
Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.
Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).
Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.
Enllaç web: Institut del Teatre
(Barcelona, 1996 – )
(ICUB) Organisme autònom. Creat per l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.
Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni històrico-artístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat.
Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre.
En la seva junta de govern hi tenen representació tots els grups municipals, i fou dirigit des de la seva fundació per Ferran Mascarell i Canalda.
Enllaç web: Institut de Cultura de Barcelona
(Barcelona, 10 març 1900 – 16 desembre 1901)
Publicació desenal. Apareguda com a revista artístico-literària de Catalunya, València, Mallorca i Rosselló, sota la direcció de Josep Alemany i Borràs.
De presentació acurada, hi intervingueren importants il·lustradors i escriptors de l’època.
Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el 1 de novembre de 1900 amb un nou format i numeració.
(Barcelona, 1 gener 1935 – 25 desembre 1936)
Diari de la nit, afecte a la política de Lliga Catalana. Substituí “La Veu del Vespre” i fou dirigit per Ignasi Agustí, amb Ramon Garriga com a redactor en cap.
S’especialitzà en els reportatges d’actualitat, les informacions radiofòniques i les estrenes teatrals. Emili Grau Sala hi il·lustrà les crítiques de teatre.
A partir del juliol de 1936 fou controlat per la CNT.
Dades dels Països Catalans 