Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Museu de Geologia de Barcelona

(Barcelona, 1882 – 2000)

Museu. Inaugurat amb el material procedent de les col·leccions malacològiques i arqueològiques que Francesc Martorell i Peña va llegar a la ciutat. Instal·lat en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, se’n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu.

El 1916 inicià la publicació dels “Treballs del Museu de Ciències Naturals”, amb cinc seccions: zoològica, botànica, geològica, mineralògica i biològico-oceanogràfica.

Va anar incrementant els seus fons i es dedicà a organitzar exposicions i conferències. Posteriorment quedà reduït a museu de geologia -els altres materials foren integrats en diferents museus-, amb una notable secció de mineralogia.

L’any 2000 passà a formar part del Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Zoologia de Barcelona.

Museu d’Art Modern de Barcelona

(Barcelona, 1945 – 1 febrer 2004)

Entitat segregada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (des del 1990) i instal·lat a l’antic arsenal del palau de la Ciutadella.

És format per una completa col·lecció de pintura i escultura catalanes dels segles XIX i XX.

Destaquen els períodes romàntic, realista, modernista i noucentista, així com la col·lecció d’escultura d’inicis del segle XX.

El 2004 es reintegrà al MNAC.

Museu d’Art de Catalunya -1934/90-

(Barcelona, 11 novembre 1934 – 14 novembre 1990)

Institució. Situat al Palau Nacional de Montjuïc. Creat per la Generalitat republicana per allotjar col·leccions d’art català des del preromànic fins a l’època moderna.

El 1945 s’en separaren les obres dels segles XIX i XX, que se situaren al Museu d’Art Modern, el qual retornà (1990) a formar part del MNAC, bé que encara amb seu separada.

Tancat durant més de sis anys per realitzar-hi una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti), el museu tornà a obrir el 1995 amb el nom de Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí

(Barcelona, maig 1997 – setembre 2012)

Museu instal·lat al palau Nadal del carrer de Montcada, especialitzat en art precolombí.

Fou creat com a resultat d’un conveni de col·laboració entre el consistori i el col·leccionista suís Jean Paul Barbier.

Mostra una destacada col·lecció d’escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica.

El 2012 el Museu es traslladà a Ginebra (Suïssa).

Mundo Diario

(Barcelona, 16 febrer 1974 – 30 desembre 1980)

Diari. Editat amb el nom de “Diario Femenino” i transformat l’any 1973 en “Mundo Diario”.

Editat en castellà, publicà diàriament una pàgina informativa en llengua catalana.

Pertanyia al Grup Mundo, la xarxa de publicacions de l’empresari Sebastià Auger.

Mundo -setmanari, 1940/80-

(Madrid, 1940 – Barcelona, 1980)

Setmanari en castellà, fundat a Madrid i editat a Barcelona.

Dedicat a temes internacionals, aconseguí un gran auge durant la II Guerra Mundial. La seva tendència era pregermànica, però facilitava moltes notícies sobre els fets bèl·lics.

Mossèn Costa i Llobera, jardins de

(Barcelona, 22 juny 1970)

Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents.

A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l’estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres.

La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids.

Mosca, La

(Barcelona, 9 abril 1881 – 13 gener 1884)

Setmanari satíric en castellà, liberal i republicà.

Hi havia una gran caricatura dibuixada per Planas o Pahissa.

D’oposició a Sagasta, fou suspès el 1882, i fou continuat per “La Mosca Roja” fins al final de la seva publicació.

Morrot, el

(Barcelona, Barcelonès)

Sector marítim de la ciutat, a la vora de Cantunis, entre la muntanya de Montjuïc i la mar, on hi ha la dàrsena del port i diverses instal·lacions industrials.

El travessa una branca de la línia dels Ferrocarrils Catalans (estació de mercaderies del Morrot). Al començament del segle XX hom guanyà terreny a la mar i amplià l’estació; el 1903 fou inaugurat el tramvia.

Les coves de l’escarpament de la muntanya han estat habitades després del 1939.

l'Onze de Setembre

Onze de Setembre, l’

(Barcelona, 11 setembre 1714)

Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió.

El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el juliol de 1714. Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics.

La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d’Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta.

El nom d’Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella.