Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Nou Ambient

(Barcelona, abril 1924 – Desembre 1924)

Revista mensual d’art. Editada per un grup de pintors que portava el seu mateix nom. N’edità cinc números.

Els seus principals animadors foren Francesc Camps i Ribera, Antoni Roca i Ramon Soler.

Noticiero Universal, El

(Barcelona, 15 abril 1888 – 31 octubre 1985)

Diari en castellà, fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta. Creat per tal de recollir les informacions del món i de la tarda.

Aconseguí una bona audiència per la seva independència respecte als partits polítics, encara que amb un sentit centralista i conservador.

Publicà la sèrie d’articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia.

A més de Peris i Mencheta, tingué importants directors dels periòdic, com Jordi Domènech i Mateu, que li donà un cert to de diari popular i n’avança l’hora de sortida fins a fer-lo sortir al matí.

Noticias, Las

(Barcelona, 15 març 1896 – 25 gener 1939)

Diari en castellà fundat per Rafael Roldós i Viñolas. Fou una publicació conservadora i de centre que, per la seva neutralitat, aconseguí la màxima difusió durant la I Guerra Mundial.

En foren directors Juan Barco i Lluís Aimerich. Josep Pla començà la seva tasca periodística en aquest diari.

Durant la guerra civil espanyola fou incautat i actuà com a portaveu de la UGT.

Nòs ab Nòs

(Barcelona, 5 gener 1911 – 25 abril 1912)

Setmanari. Publicà 69 números.

Dirigit i redactat per Pere Aldavert en deixar la direcció de “La Renaixensa”.

Aldavert hi comentà l’actualitat política del moment des dels antics punts de vista del catalanisme tradicional.

Nivel, El

(Barcelona, 1871 – segle XIX)

Periòdic obrerista. Dirigit per Enric Cabañas, i amb R. Cartañà, P. Ripoll i Viralta com a principals col·laboradors.

Intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà (a través d’una Associació Nacional de Treballadors), oposat a l’obrerisme internacionalista.

Niu Guerrer, Lo

(Barcelona, 13 desembre 1884 – 1 gener 1905)

Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom.

Aparegut, en una primera època, del 1884 al 8 de març de 1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart.

En una segona època (de l’1 desembre 1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.

Ninou

(Barcelona)

Fira del vidre que tenia lloc, per cap d’any, a la plaça del Born. Des de l’edat mitjana.

Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció; les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats. La plaça era enramada.

A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, procedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou.

Neotipia, La

(Barcelona, juliol 1905 – segle XX)

Establiment tipogràfic cooperatiu. Creat per Ignasi Clarià, Josep M. Palau, Francesc Millà i altres, tots ells expulsats pel febrer de 1908 -en ésser considerats empresaris- de la societat obrera El Arte de Imprimir.

Aquest fet derivà en una prova de força contra la influència lerrouxista dins el moviment de Solidaritat Obrera, puix que Clarià i Palau eren caps dels tallers d’“El Progreso”.

Els anarquistes dirigents d’El Arte de Imprimir aconseguiren el suport de la federació regional al boicot a “El Progreso”.

El conflicte, a més de debilitar la influència lerrouxista, afavorí l’aproximació entre els anarquistes i els socialistes, que s’uniren també al boicot, especialment a partir del desembre de 1908.

Natzaret -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès, segle XIV – segle XVII)

Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat.

Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions.

Constava normalment d’un prior i de quatre monjos.

Subsistí fins el 1660.

Mútua Escolar Blanquerna

(Barcelona, 1923 – 1939)

Institució escolar.

Fundada per un grup de pares de les Escoles Montessori de la Mancomunitat de Catalunya arran de la supressió d’aquestes escoles per la Dictadura de Primo de Rivera, que deixà en suspens gairebé totes les activitats pedagògiques renovadores del període anterior. La nova pedagogia es refugiava novament en la iniciativa privada.

La Mútua, que sostenia centres d’ensenyament primari i secundari i publicava la revista “Junior”, esdevingué sota la direcció d’Alexandre Galí, una institució escolar de primera línia, ja que realitzà una extraordinària tasca pedagògica, reflectida en la seva obra Mesura objectiva del treball escolar.