Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Pedralbes -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri residencial, dins l’antic terme de Sarrià, que n’ocupa l’extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d’Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal.

S’ha format entorn de l’antic monestir de clarisses, fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada.

És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII.

S’hi han establert diversos centres d’ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària.

Pedraforca, Agrupació Excursionista

(Barcelona, agost 1924 – 2019)

Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya.

Col·locaren llibres-registres en diversos cims dels Pirineus, i amb l’Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques.

Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d’Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat.

El seu butlletí s’ha beneficiat de la col·laboració d’alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres.

L’any 2019 formà part del Club Excursionista Pica d’Estats.

Patronat Pro Música

(Barcelona, 1958 – 1984)

Entitat. Creada sense afany lucratiu, per fomentar i millorar la vida musical ciutadana.

En foren presidents el marquès de Sentmenat (1958-68), Agustí Sensat i Estrada (1969-76) i Lluís Portabella i Ràfols (1977-84), el qual n’exercí tothora la direcció artística.

Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual.

L’any 1984 cessà les seves activitats.

Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona

(Barcelona, 19 febrer 1922 – 1939)

Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona.

Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic.

Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el juny de 1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931).

A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.

Parés, Sala

(Barcelona, 1840 – )

Establiment artístico-comercial. Fou, a final del segle XIX i inici del XX, un baluard de l’art d’avantguarda. Al començament, el marxant Joan Baptista Parés tenia l’establiment al carrer de Petritxol.

El degà del Col·legi d’Advocats Maurici Serrahima s’hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d’exposicions; aquest fou l’origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall.

Ha seguit des d’aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional.

Enllaç: Sala Parés

Pare Arcàngel, Lo

(Barcelona, 25 abril 1841 – 20 juny 1841)

Primer periòdic imprès totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau).

Defensor del proteccionisme, utilitzà la fórmula d’uns imaginaris sermons del “Pare Arcàngel” i del seu llec “Hermano Buñol” per combatre el centralisme i exaltar l’ús de la llengua catalana.

Paraula Cristiana, La

(Barcelona, gener 1925 – juny 1936)

Revista mensual religiosa. Dirigida per Josep M. Capdevila i inspirada pel canonge Carles Cardó, autor dels editorials i dels articles més notables de la publicació.

Fou una de les revistes de pensament catòlic més interessants de l’època i ha restat com l’intent més seriós per tal de donar al catolicisme català un òrgan de pensament.

Hi col·laboraren Ferran Valls i Taberner, Josep Farran i Mayoral, Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell, Manuel de Montoliu, Bonaventura Manyà, etc.

Papagayo, El

(Barcelona, 13 febrer 1842 – 25 maig 1843)

Periòdic contrarevolucionari. Fundat i dirigit per Josep Nicasi Milà de la Roca. Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català. Full solt al principi, encetà numeració el 29 de juny de 1842, després de diferents suspensions.

Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i col·laborà per l’alçament armat de Barcelona contra Espartero.

Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer fins al final. Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora.

Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia.

Palau Sant Jordi

(Barcelona, 1990)

Poliesportiu. Forma part de l’Anell Olímpic de Montjuïc.

Obra de l’arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals.

Amb una capacitat de 17.000 espectadors, consta d’una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior.

Palau Reial Menor

(Barcelona, segle XIV – mitjan segle XIX)

Antiga residència. Edifici construït a la segona meitat del segle XIV per Elionor de Sicília, tercera esposa de Pere III el Cerimoniós. Ocupava la part sud de l’antic recinte romano-visigòtic, al peu de la muralla.

El 1368 l’arquitecte Guillem Carbonell fou nomenat conservador dels edificis del Palau Menor, i més tard fou substituït per A. Artaguil i Bernat Roca, associat aquest darrer amb Pere Moragues i Pere Llobet. Sota la direcció de Carbonell fou feta la Sala dels Cavalls i la Cambra Blanca i completat el magnífic jardí zoològic; Roca construí el gran saló.

Mentre la vida pública continuava al Palau Major, el Palau Menor fou una de les residències privades dels reis de Catalunya-Aragó, fins que Joan II el Sense Fe la cedí a Galceran de Requesens al final del segle XV.

Fou enderrocat a mitjans del segle XIX i només es conserven algunes restes.